David Jiménez
TÈCNIC DE TURISME"TOT I QUE L’OBRA de Francesc Gimeno (Tortosa, 1858) hauria d’emmarcar-se dins del Modernisme, la seva creació va passar, en general, desapercebuda per a la crítica artística de l’època. Gimeno va ser, essencialment, un plasmador de la realitat social del seu temps. Els seus quadres destil·len una realitat crua i marginal, molt d’acord amb la vida bohèmia de la qual n’estava orgullós. GIMENO INICIÀ els seus passos com a artista de la mà del mestre Marquès a Tortosa, a l’edat de 14 anys. Després del servei militar i de la mort del seu pare, Gimeno s’instal·la a Barcelona on s’inicia en la pintura de cavallet; era l’any 1888 i a la ciutat comtal es respira un aire de progrés i d’ascendència clara del poder econòmic de la burgesia. L’any 1884 esdevé alumne i deixeble del gran pintor Carlos de Haes, del que aprèn l’esperit del realisme i la pintura basada en la fotografia. EL 1888 ES CASA amb Caterina Massaguer i s’estableix al barri de Sant Gervasi de Barcelona. A partir d’aquí la seva obra és classificada de “proletària”, atès el perfil dels personatges que a partir d’aquest moment plasma als seus quadres, i que mantindria fins a la seva mort: quadres com ‘Caterina Massaguer’ (1890), ‘Martí i Aurèlia’ (1895) o ‘Mare i Filla’ (1898) en són alguns exemples. A PARTIR DE L’ANY 1915, la crítica artística comença a somriure-li: en una primera exposició a la Galeria Dalmau de Barcelona. Seria la primera de les exposicions que l’acompanyarien fins a la seva mort. És en aquest moment quan viatja arreu de la geografia dels Països Catalans, retornant a la temàtica paisatgística; així, el trobem a Port d’Armentera (Alt Camp), Mallorca, Girona, Torroella de Montgrí i Begur, on Gimeno també cultiva la temàtica paisatgística marina. L’ANY 1917 exposa al Saló Goya de Barcelona, on rep bones crítiques per la seva obra. A l’any següent la seva producció artística decau; exposa de nou a la Sala Parès i presenta al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona la seva obra més coneguda, ‘Un poble empordanès’, que obtingué un gran èxit. L’ÚLTIMA ETAPA ARTÍSTICA, Gimeno la passà a Sabadell, on el doctor Bedós, mecenes de l’artista, el presenta en els cercles socials vallesans, i on li organitzen diferents exposicions. Francesc Gimeno mor l’any 1927 als 69 anys. La seva obra al complet se li reconegué pòstumament."
