David Jiménez

Dels llibreters de Tortosa

"ENCETEM el 2015 parlant d'una de les tradicions més arrelades dels territoris de parla catalana i valenciana, la llibreria. A l’Edat Mitjana ja se citen edicions en els cartularis, els testaments i d’altres documents. Al segle XIII, a València, cal fer menció el negoci del llibreter d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos, que es dedicava a produïr còpies de l’Alcorà, mentre que a Barcelona en el mateix període era coneguda la llibreria d’en Pere Posa. A mesura que el nombre de llibreters augmenta, es creen els gremis de llibreters, tals com el de Barcelona, reconegut pel Consell de Cent l’any 1446. A TORTOSA, potser que la història d’aquest ofici s’ha perdut en el temps, o probablement hagi seguit una línia semblant a la de la resta de ciutats de Catalunya. El cas és que el testimoni més antic d’una llibreria a Tortosa es remunta al 1760, quan es menciona la llibreria Oliveres i que evolucionaria fins a la llibreria Viladrich, que va tancar portes el 31 de desembre de 2005 , i de la qual va ser hereva l’actual La 2 de Viladrich. LA HISTÒRIA de la llibreria Viladrich és, si mes no, interesant: és una de les llibreries més antigues d’Europa, amb més de dos segles i mig d’història, i que representa l’ànima de l’ofici amb què va néixer juntament amb d’altres llibreries encara més antigues que sobreviuen a Catalunya: la de llibreter i no la de venedor de llibres. D’això en podem donar exemples ben clars a la nostra ciutat: la llibreria Voltes, la llibreria Querol, la llibreria Blanch, la llibreria Antoni Matheu o Fontcuberta, la llibreria El Parc, la llibreria Berenguer, i així moltds més. De fet, no és estrany que alguna d’aquestes llibreries alhora fessin d’editors i distribuïdors: alguns dels propietaris d’aquests establiments estaven vinculats a publicacions com La Voz del Bajo Ebro, La Verdad o El Estandarte Católico. ARA, DES DE FA TEMPS, les grans superfícies han volgut suplir el paper d’aquests establiments familiars, que generació rera generació han estat dipositàries del coneixement de ciutats i pobles, i que la crisi i la competència brutal s’han encarregat de liquidar. Personalment, m’agradava submergir-me dins les seccions locals d’alguna d’aquestes llibreries, perque sabia que amb el savi consell del llibreter de vocació trobaria aquell llibre únic i irrepetible que no és enlloc més, només allí. "