"Això petarà i no tardarà massa. Mai s’acceptarà un indult dels presoners polítics. Són innocents i mai haurien d'haver entrat a la presó"
"El tram de l'A-7 no pot ser víctima durant més temps de les lluites internes dels pobles de les Terres de l'Ebre; no hem de perdre més temps parlant ni de partits polítics ni d'interessos particulars"
"Cal que els polítics, com a mínim, siguin sincers i diguin cap on volen anar, fins on volen arribar"
"Ens comprometem a crear la regidoria per a la Transició Ecològica que ha de servir per impulsar aquest projecte de futur de ciutat que ens demana la gent"
"Un any després, no és un dia per mirar-lo amb nostàlgia, és un dia que l’hem de veure com una victòria, un dia per recordar que vam votar i vam guanyar"
"Això no és un govern transparent. S'ha de ser barrut. S'ha de ser cínic. O pendre'ns a tots els ciutadans pel pito del sereno"
"Lluny d’aconseguir l’equilibri territorial del nostre país, fem passos enrere i encara ens preguntem per què a les Terres de l’Ebre perdem població, talent i oportunitats"
"És emocionant veure i constatar com no tant sols no defallim, sinó que any darrere any incrementem la participació en uns actes que destaquen pel seu civisme"
LA DIADA, però sobretot la sentència sobre el judici pels fets de l’1 d’Octubre, marcarà el nou cicle polític a Catalunya, amb la previsible convocatòria d’unes noves eleccions al Parlament. Més tard o més d’hora, el president de la Generalitat haurà de convocar nous comicis, per voluntat pròpia o bé perquè ERC, el soci de govern de Junts per Catalunya, el pressionarà perquè ho faci. Des de la presó de Lledoners, el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ja ha afirmat que convocar unes noves eleccions és “una opció que no s’ha de descartar mai” com a possible resposta del poble de Catalunya a una sentència condemnatòria. A més, Junqueras s’allunyava de l’estratègia de confrontació amb l’Estat que, des de l’exili, havia defensat l’expresident Carles Puigdemont, i en canvi apostava pel diàleg i la democràcia per resoldre el conflicte amb l’Estat. NO HO VEU IGUAL el president Quim Torra, que clarament aposta per reprendre la “confrontació amb l’Estat”, en considerar que la negociació està del tot descartada. De fet, l’actual cap de l’executiu s’estava alineant amb Puigdemont, apostava per “arriscar”, i demanava que els partits independentistes aturessin la batalla interna dels últims mesos. Un discurs del president Torra, a la cloenda de la commemoració dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu, que va engrescar l’independentisme més partidari de tirar pel dret. Cal recordar que fa un any Torra encara demanava al govern de l’Estat un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment, tot i que es resistia a renunciar a la desobediència, com a hipotètica reacció a la sentència del Suprem. El canvi de discurs de Torra, però, posa ERC entre l’espesa i la paret: primer, de cara a la celebració de la Diada, però també de cara a una sentència negativa, que és la que sembla que s’espera tothom. Per començar, el mateix David Bonvehí, president del PDeCAT, acusa ERC d’haver aparcat l’independentisme i de defensar posicions “convergents”, és a dir, suposadament autonomistes. Bonvehí tampoc aposta per convocar eleccions; només si un dels grans partits independentistes digués que ja no ho és. Ha començat, doncs, la precampanya.
LA DENÚNCIA de Canal 21 Ebre contra la Xarxa de Televisions Locals (XAL), davant de l'Autoritat Catalana de la Competència, ens hauria de fer reflexionar sobre quin és el model de mitjans que tenim al país, amb una col·laboració público-privada supeditada a uns interessos polítics i mediàtics que atempten contra la pluralitat informativa i la dignitat de la professió periodística. Canal 21 Ebre, que pertany al mateix grup de comunicació que Cop d'Ull, ha denunciat la XAL per conductes prohibides en l'àmbit de la competència. I és que des de la seua entrada a la Xarxa, després de continus entrebancs, Canal 21 Ebre no ha fet més que rebre un tracte discriminatori amb un mapa de cobertura informativa que afavoreix clarament l'altre operador del territori, Canal Terres de l'Ebre. CANAL 21 EBRE només demana un tracte igualitari, al marge dels colors polítics dels governs que afavoreixen determinades empreses i grups de comunicació, en benefici dels seus propis interessos. Hem de pensar que la XAL és una entitat públicada creada per la Diputació de Barcelona, i que per tant estem parlant de diners públics, que no haurien de tenir color polític. La situació actual, a partir d'una resolució del polèmic conseller delegat de la Xarxa, Francesc Pena, tot afavorint el Canal Terres de l'Ebre, limita i impedeix la lliure concurrència de Canal 21 Ebre a l'hora d'ofertar continguts a la mateixa XAL o a les altres televisions associades. Per exemple, Canal 21 Ebre no pot difondre a la Xarxa ni notícies ni programes produïts a Tortosa, Amposta, Gandesa o Móra d'Ebre. I TOT AIXÒ PASSA al mateix temps que ha quedat al descobert que el mateix Canal Terres de l'Ebre ha estat operant durant més de cinc anys sense llicència d'activitat per als seus estudis ubicats als baixos de la residència L'Onada de Tortosa. Una residència que es va construir en uns antics terrenys municipals, subhastat a un preu polític de només 72.000 euros amb la condició que es fes una residència geriàtrica, i no un canal de televisió. Durant aquests cinc anys, l'Ajuntament no només ha permès aquesta anomalia, sinó que només en l'actual mandat Canal Terres de l'Ebre i la resta de mitjans del seu grup de comunicació han rebut més de 440.000 euros del mateix consistori.
