CANDIDAT D'ESQUERRA REPUBLICANA-TORTOSA SÍ
"És emocionant veure i constatar com no tant sols no defallim, sinó que any darrere any incrementem la participació en uns actes que destaquen pel seu civisme"
El passat dia 15 de setembre es van commemorar els 18 anys del naixement de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Era un divendres 15 de setembre, però de l’any 2000, que la Coordinadora Antitravasament i altres moviments socials es van reunir en assemblea a Tortosa, per debatre de forma crítica el Pla Hidrològic Nacional i les conseqüències que se’n podien derivar de la seva aplicació, naixent així el que es coneix com la nova cultura de l’aigua. S’han d’agrair moltes coses al moviment en defensa de l’Ebre, no tan sols per organitzar les mobilitzacions ciutadanes que van acabar amb un Pla Hidrològic promogut pel Govern del Partit Popular, sinó també, per afavorir la conscienciació de la identitat ebrenca entre les persones que vivim a les 4 comarques del sud de Catalunya. Aquesta identitat, que sense dubte estava latent, agafa dimensió en les diferents mobilitzacions que promou la Plataforma, en ser un moviment tranversal tant des del punt de vista ideològic com social, amb un interès comú a tot el territori, la defensa del riu i el delta de l’Ebre. La Plataforma i les seves mobilitzacions van aconseguir posar fi a una obra faraònica promoguda por un govern que tenia majoria absoluta al Congrés dels Diputats, que afavoria a poderosos interessos econòmics i es presentava davant la població com un projecte bondadós per repartir la riquesa que podia proporcionar la distribució de l’aigua de l’Ebre, entre tota la població del Levante espanyol. Un Pla Hidrològic que a més va comptar, lamentablement, amb el suport de CiU. Si es va aconseguir aturar-lo des d’un territori amb baixa densitat de població, és a dir, poc visible a efectes electorals, va ser gràcies a la tasca de coordinació, organització i mobilització de la Plataforma; per la força dels arguments científics que va presentar, i per la seva capacitat de sumar aliances més enllà de les nostres fronteres. I tot això portat a terme amb un esperit festiu, reivindicatiu i de fermesa com mai abans havien vist les Terres de l’Ebre. Fins al punt que s’ha reconegut que les maneres de fer i actuar de la Plataforma han estat font d’inspiració per altres moviments socials que després han protagonitzat moments importants de la història del nostre país. La fermesa de la gent de l’Ebre durant aquests anys s’ha fet notar també en altres reivindicacions, com hem vist en la participació ebrenca als actes de la Diada organitzats per l’ANC i ÒMNIUM CULTURAL la passada Diada, on vam participar mes de 5.000 persones, malgrat la distància geogràfica de les nostres terres amb la capital de Catalunya. És emocionant veure i constatar com no tant sols no defallim, sinó que any darrere any incrementem la participació en uns actes que destaquen pel seu civisme, tot i la càrrega emotiva de les reivindicacions i el gran nombre de participants, continuem sumant. Un positivisme reivindicatiu, que tant abans com ara, s’ha volgut menystenir des d’alguns sectors contraris a les nostres reivindicacions perquè saben que aquest és un dels principals motius de l’èxit. Aquesta fermesa de la gent, ha de ser l’element que ens ha de comportar superar els obstacles que patim com a territori des de fa anys i el pessimisme que després d’aquesta dura crisi, s’ha instaurat en alguns sectors econòmics de casa nostra. La unitat i la capacitat d’organitzar-mos per fer-nos sentir, per posar en valor tots els nostres elements qualitatius, i per reclamar en fermesa el que ens pertoca a les Terres de l’Ebre, és el que sense dubte ens permetrà afrontar en millors condicions els desafiaments que se’ns presenten, i així poder assolir més i millors oportunitats de futur.
