HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Això petarà i no tardarà massa. Mai s’acceptarà un indult dels presoners polítics. Són innocents i mai haurien d'haver entrat a la presó"
LA PREOCUPACIÓ dels poders polítics i econòmics de Madrid va creixent a mesura que passen els mesos. Van creure que reprimint, empresonant, pegant i atemorint l’independentisme, tal com es resolgué el cop d’estat finit l’any 39, confonent els moments històrics, la gent es quedaria a casa, tindria por i la causa s’acabaria. Les persones grans senten temor i més els que ho van patir i viure, però avui en dia tothom disposa d’ informació i, per tant, senten respecte però no retrocedeixen. En aquells moments s’afusellaven “los rojos separatistes” o els condemnaven a treballs forçats. Podien ser tractats com a esclaus per les seves idees polítiques. He llegit diferents cartes de condemnats a mort a la presó de Pilats de Tarragona que el dia abans d’afusellar-los enviaven a la família. Malauradament cap d’aquestes missives se m’han permès publicar-les, ni tant sols mantenint els noms en l’anonimat. Són esgarrifoses, escrites per joves que mai havien tingut un fusell a mans. Tenien un pecat i era que els seus avantpassats eren d’esquerres. A MADRID cregueren, com després de la Guerra Civil, que podrien continuar mantenint el poble a ratlla, pegant, amenaçant i destruint. Vet aquí l’error! Les coses han canviat i actualment a més repressió, més mobilització ciutadana. Pacífica, això sí, perquè l’independentisme mai ha perdut els nervis davant la provocació. ¿Recorden que els guàrdies civils deixaren els seus cotxes oberts davant la conselleria d’Economia, quan se’ls havia convidat a entrar-los al garatge interior deixant-t’hi expressament les metralletes al seu interior? Mai cap manifestant hauria agafat les armes deixades expressament per provocar. Els independentistes sempre han estat pacífics! PER TANT, quan no els va sortir bé incitar la rebel·lió, van haver d’inventar relats falsos per empresonar. Quan els Jordis pujaren al sostre dels vehicles dotzenes de periodistes ja se n’havien servit. I quan parlaren des de dalt, dem anaren a la gent que es retiressin pacíficament i deixessin circular els guàrdies civils. Ni ells ni cap polític empresonat van actuar com a terroristes, ni es van rebel·lar contra ningú i de cop d’estat sí que el va realitzar Tejero, disparant i cridant dins el Congrés, “En nombre del Rey”. Tot ben diferent dels líders catalans actualment empresonats que per res d’això se’ls pot culpar. Tots ells es presentaren a unes eleccions amb un clar programa on es demanava la independència i la República. No es va enganyar ningú. QUE RAJOY no va voler dialogar en aquell moment com tampoc els cinc anys anteriors és evident. Que volgué passar la responsabilitat al poder judicial també queda clar. Que els jutges van advertir que el problema s’havia de resoldre políticament, és una realitat. Però com havien d’actuar el tribunal nomenat directament per ells mateixos i amb criteris paral·lels als seus? Tenien clar que la “unidad de la patria era innegociable”. No calia parlar. No calia negociar perquè els catalans havien de ser súbdits i s’havien de comportar tot obeint i callant. La nostra llengua mil·lenària s’havia d’anorrear, els costums, la idiosincràsia i la manera de fer, enderrocar. Destruir i prou! ARA ESTAN preocupats i molt. Veuen que se’ls ha escapat de les mans. Reprimint mai no ho poden arreglar quan hom viu en “democràcia” i Europa ens mira i adverteix el desastre que Espanya i el mateix Pablo Casado va confessar a Jean-Claude Juncker. Polítics i jutges s’han equivocat i la premsa i l’opinió pública europea ja ho tenen clar. Això petarà i no tardarà massa. Mai s’acceptarà un indult dels presoners polítics. Són innocents i mai haurien d'haver entrat a la presó. Hom reclama llibertat i prou!
