"Volem una Ràpita inclusiva i progressista on hi puguem viure, treballar, avançar i gaudir. Fem-ho possible el 26 de maig"
"Ara és el moment de decidir en quina ciutat vols viure. Nosaltres t'oferim una Tortosa millor per treballar, per avançar, per viure i per gaudir"
"Al final, sembla que per guanyar unes eleccions municipals tot s’hi val"
"Perquè pensem que podem reactivar allò que els altres governs han deixat enrere o simplement no han fet"
"Tot tambaleja i només es pot arreglar començant de zero amb un diàleg sincer i amb voluntat de solució. Catalunya ni calla, ni callarà: votarà i guanyarà"
"Va de tot això, però també va del comerç de la nostra ciutat, sector necessitat d'un projecte estratègic que aporti recursos, talent, innovació i emprenedoria a un sector vinculat al turisme"
"Esperem doncs que aquesta vegada sí, després de 12 anys de governs convergents i ERC s’obri una nova etapa política a la ciutat"
"Catalunya és i ha estat un país d’acollida on tothom s’ha col·locat pels seus mèrits. Avui gairebé tots els seus habitants porten la sang barrejada, i sobretot andalusa, a les seves venes"
LA DIADA, però sobretot la sentència sobre el judici pels fets de l’1 d’Octubre, marcarà el nou cicle polític a Catalunya, amb la previsible convocatòria d’unes noves eleccions al Parlament. Més tard o més d’hora, el president de la Generalitat haurà de convocar nous comicis, per voluntat pròpia o bé perquè ERC, el soci de govern de Junts per Catalunya, el pressionarà perquè ho faci. Des de la presó de Lledoners, el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ja ha afirmat que convocar unes noves eleccions és “una opció que no s’ha de descartar mai” com a possible resposta del poble de Catalunya a una sentència condemnatòria. A més, Junqueras s’allunyava de l’estratègia de confrontació amb l’Estat que, des de l’exili, havia defensat l’expresident Carles Puigdemont, i en canvi apostava pel diàleg i la democràcia per resoldre el conflicte amb l’Estat. NO HO VEU IGUAL el president Quim Torra, que clarament aposta per reprendre la “confrontació amb l’Estat”, en considerar que la negociació està del tot descartada. De fet, l’actual cap de l’executiu s’estava alineant amb Puigdemont, apostava per “arriscar”, i demanava que els partits independentistes aturessin la batalla interna dels últims mesos. Un discurs del president Torra, a la cloenda de la commemoració dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu, que va engrescar l’independentisme més partidari de tirar pel dret. Cal recordar que fa un any Torra encara demanava al govern de l’Estat un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment, tot i que es resistia a renunciar a la desobediència, com a hipotètica reacció a la sentència del Suprem. El canvi de discurs de Torra, però, posa ERC entre l’espesa i la paret: primer, de cara a la celebració de la Diada, però també de cara a una sentència negativa, que és la que sembla que s’espera tothom. Per començar, el mateix David Bonvehí, president del PDeCAT, acusa ERC d’haver aparcat l’independentisme i de defensar posicions “convergents”, és a dir, suposadament autonomistes. Bonvehí tampoc aposta per convocar eleccions; només si un dels grans partits independentistes digués que ja no ho és. Ha començat, doncs, la precampanya.
LA DENÚNCIA de Canal 21 Ebre contra la Xarxa de Televisions Locals (XAL), davant de l'Autoritat Catalana de la Competència, ens hauria de fer reflexionar sobre quin és el model de mitjans que tenim al país, amb una col·laboració público-privada supeditada a uns interessos polítics i mediàtics que atempten contra la pluralitat informativa i la dignitat de la professió periodística. Canal 21 Ebre, que pertany al mateix grup de comunicació que Cop d'Ull, ha denunciat la XAL per conductes prohibides en l'àmbit de la competència. I és que des de la seua entrada a la Xarxa, després de continus entrebancs, Canal 21 Ebre no ha fet més que rebre un tracte discriminatori amb un mapa de cobertura informativa que afavoreix clarament l'altre operador del territori, Canal Terres de l'Ebre. CANAL 21 EBRE només demana un tracte igualitari, al marge dels colors polítics dels governs que afavoreixen determinades empreses i grups de comunicació, en benefici dels seus propis interessos. Hem de pensar que la XAL és una entitat públicada creada per la Diputació de Barcelona, i que per tant estem parlant de diners públics, que no haurien de tenir color polític. La situació actual, a partir d'una resolució del polèmic conseller delegat de la Xarxa, Francesc Pena, tot afavorint el Canal Terres de l'Ebre, limita i impedeix la lliure concurrència de Canal 21 Ebre a l'hora d'ofertar continguts a la mateixa XAL o a les altres televisions associades. Per exemple, Canal 21 Ebre no pot difondre a la Xarxa ni notícies ni programes produïts a Tortosa, Amposta, Gandesa o Móra d'Ebre. I TOT AIXÒ PASSA al mateix temps que ha quedat al descobert que el mateix Canal Terres de l'Ebre ha estat operant durant més de cinc anys sense llicència d'activitat per als seus estudis ubicats als baixos de la residència L'Onada de Tortosa. Una residència que es va construir en uns antics terrenys municipals, subhastat a un preu polític de només 72.000 euros amb la condició que es fes una residència geriàtrica, i no un canal de televisió. Durant aquests cinc anys, l'Ajuntament no només ha permès aquesta anomalia, sinó que només en l'actual mandat Canal Terres de l'Ebre i la resta de mitjans del seu grup de comunicació han rebut més de 440.000 euros del mateix consistori.
