HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Tot tambaleja i només es pot arreglar començant de zero amb un diàleg sincer i amb voluntat de solució. Catalunya ni calla, ni callarà: votarà i guanyarà"
Quan estem pendents de les properes eleccions, cada dia que passa, hi ha un distanciament més evident entre Catalunya i Espanya. En temps electorals sempre ha passat el mateix; els candidats, tots, en diuen de grosses que posteriorment s’obliden i molts cops se’ls obliga a rectificar i dir el contrari, quan els pactes, els esdeveniments, els líders superiors o les realitats imperen per sobre de qualssevol altres consideracions. Però aquestes eleccions, amb tantes circumstàncies anòmales, el grau del distanciament ha esdevingut conflicte pur; com més avança el temps, més contradicció existeix entre la voluntat dels drets que qualsevol individu té per ser element vivent a la Mare Terra i els que fan servir procediments variats i carismàtics per combatre’ls. Els drets de l’home són secundaris i no compten perquè les majories del poder imposen la seva voluntat per sobre de les minories, sense altre dret que el de la queixa. L’actitud anòmala està secundada per la justícia espanyola, com ratifiquen juristes de tan prestigi com és el catedràtic de dret penal, Joan Queralt, que s’atreveix a catalogar-la de justícia patriòtica. La rectitud, la equitat i la igualtat que sempre ha d’imperar en el món de la justícia, en aquests moments, s’han oblidat les normes entre els membres del TC, del TS i JEC i sentencien com a polítics i poc com a juristes. Tots els humans tenim dret a dipositar el vot a l’urna segons els nostres sentiments. Una cosa és jutjar i l’altra és votar. I alguns magistrats de les més altes instàncies actuen moguts pels sentiments polítics, oblidant l’equitat que ha de regnar en el món que representen. Vet aquí que els polítics elegits pels catalans hauran d’anar al Congrés possiblement emmanillats per evitar “el riesgo de fuga”. Com poden fugir si estan elegits pel poble i tenen els drets intactes de poder anar i tornar al Congrés pels seus propis mitjans i reunir-se amb la resta de diputats dels seus respectius grups i això els atorga el dret de viure en llibertat? Com els possibles guanyadors de les properes eleccions, segons la majoria de les enquestes, no els deixen intervenir als debats electorals amb les excuses d’horaris de presons o que es trenquen les igualtats entre els participants? Tantes incongruències evidencien que els magistrats que ocupen els màxims càrrecs d’instàncies supremes, exerceixen la justícia com un “reality show”, per vergonya de milers de jutges i magistrats que des dels càrrecs inferiors observen un tracte inadequat i ben diferent als ensenyaments universitaris que han estudiat. Davant d’aquest procedir de polítics i jutges que segons paraules del Dr. Querat diu que fan servir “la justícia patriòtica”, els líders catalans empresonats, exiliats i els que estan en exercici, però sent observats de prop per reprimir-los amb fiances dineràries que mai poden pagar o amb presó, ni callen, ni callaran. La presó pot ser el seu destí final. Serà una injustícia que els tribunals europeus solucionaran. Hauran passat mesos o anys engabiats però ni callen, ni callaran. Vet aquí el greu problema que té l’Estat Espanyol. La seva justícia patriòtica tambaleja, malgrat que la premsa espanyolista juga al seu favor, sigui de dretes o d’esquerres i l’opinió pública estigui convençuda de la raó que els transmeten des dels mitjans de comunicació, els jutges i els polítics. Tot tambaleja i només es pot arreglar començant de zero amb un diàleg sincer i amb voluntat de solució. Catalunya ni calla, ni callarà: votarà i guanyarà i per voluntat democràtica quedarà palès que Espanya té governs, jutges i premsa que domina la situació momentàniament. Però a la fi, la seva parcialitat quedarà en evidència davant la justícia europea.
