"És del tot necessari obrir un debat per definir entre tot el consistori cap a on volem que vagi la Festa com a projecte de ciutat que és"
"La massificació que hi ha és de persones, no de mascotes. Qui embruta són les persones. Podeu comprovar-ho anant al Trabucador, a la mar de dins"
" Com gaudeixen els extremistes espanyols quan es limiten o s’anul·len els drets dels que no pensen com ells!"
"Cada vegada són més els nostres conciutadans i conciutadanes que no veuen atractiva una Festa que any rere any es repeteix"
"Toca fer una de manera global una valoració de les principals característiques que ens fan inimitables i ens identifiquen com una de les millors festes de recreació d’Europa"
"Malgrat el diàleg inicial, el moment no és fàcil. La suspensió dels diputats presos i exiliats, protagonitzat pel jutge LLarena tornarà a enredar la troca"
"Tinc el convenciment que, avui dia, és possible viure bé a qualsevol municipi del nostre país, bé sigui gran o petit"
"Això només s'aixeca si els polítics som motor. Motor de canvi i si generem bon clima per a les inversions, i no que empreses històriques estiguin pensant a marxar"
LA DIADA, però sobretot la sentència sobre el judici pels fets de l’1 d’Octubre, marcarà el nou cicle polític a Catalunya, amb la previsible convocatòria d’unes noves eleccions al Parlament. Més tard o més d’hora, el president de la Generalitat haurà de convocar nous comicis, per voluntat pròpia o bé perquè ERC, el soci de govern de Junts per Catalunya, el pressionarà perquè ho faci. Des de la presó de Lledoners, el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ja ha afirmat que convocar unes noves eleccions és “una opció que no s’ha de descartar mai” com a possible resposta del poble de Catalunya a una sentència condemnatòria. A més, Junqueras s’allunyava de l’estratègia de confrontació amb l’Estat que, des de l’exili, havia defensat l’expresident Carles Puigdemont, i en canvi apostava pel diàleg i la democràcia per resoldre el conflicte amb l’Estat. NO HO VEU IGUAL el president Quim Torra, que clarament aposta per reprendre la “confrontació amb l’Estat”, en considerar que la negociació està del tot descartada. De fet, l’actual cap de l’executiu s’estava alineant amb Puigdemont, apostava per “arriscar”, i demanava que els partits independentistes aturessin la batalla interna dels últims mesos. Un discurs del president Torra, a la cloenda de la commemoració dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu, que va engrescar l’independentisme més partidari de tirar pel dret. Cal recordar que fa un any Torra encara demanava al govern de l’Estat un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment, tot i que es resistia a renunciar a la desobediència, com a hipotètica reacció a la sentència del Suprem. El canvi de discurs de Torra, però, posa ERC entre l’espesa i la paret: primer, de cara a la celebració de la Diada, però també de cara a una sentència negativa, que és la que sembla que s’espera tothom. Per començar, el mateix David Bonvehí, president del PDeCAT, acusa ERC d’haver aparcat l’independentisme i de defensar posicions “convergents”, és a dir, suposadament autonomistes. Bonvehí tampoc aposta per convocar eleccions; només si un dels grans partits independentistes digués que ja no ho és. Ha començat, doncs, la precampanya.
LA DENÚNCIA de Canal 21 Ebre contra la Xarxa de Televisions Locals (XAL), davant de l'Autoritat Catalana de la Competència, ens hauria de fer reflexionar sobre quin és el model de mitjans que tenim al país, amb una col·laboració público-privada supeditada a uns interessos polítics i mediàtics que atempten contra la pluralitat informativa i la dignitat de la professió periodística. Canal 21 Ebre, que pertany al mateix grup de comunicació que Cop d'Ull, ha denunciat la XAL per conductes prohibides en l'àmbit de la competència. I és que des de la seua entrada a la Xarxa, després de continus entrebancs, Canal 21 Ebre no ha fet més que rebre un tracte discriminatori amb un mapa de cobertura informativa que afavoreix clarament l'altre operador del territori, Canal Terres de l'Ebre. CANAL 21 EBRE només demana un tracte igualitari, al marge dels colors polítics dels governs que afavoreixen determinades empreses i grups de comunicació, en benefici dels seus propis interessos. Hem de pensar que la XAL és una entitat públicada creada per la Diputació de Barcelona, i que per tant estem parlant de diners públics, que no haurien de tenir color polític. La situació actual, a partir d'una resolució del polèmic conseller delegat de la Xarxa, Francesc Pena, tot afavorint el Canal Terres de l'Ebre, limita i impedeix la lliure concurrència de Canal 21 Ebre a l'hora d'ofertar continguts a la mateixa XAL o a les altres televisions associades. Per exemple, Canal 21 Ebre no pot difondre a la Xarxa ni notícies ni programes produïts a Tortosa, Amposta, Gandesa o Móra d'Ebre. I TOT AIXÒ PASSA al mateix temps que ha quedat al descobert que el mateix Canal Terres de l'Ebre ha estat operant durant més de cinc anys sense llicència d'activitat per als seus estudis ubicats als baixos de la residència L'Onada de Tortosa. Una residència que es va construir en uns antics terrenys municipals, subhastat a un preu polític de només 72.000 euros amb la condició que es fes una residència geriàtrica, i no un canal de televisió. Durant aquests cinc anys, l'Ajuntament no només ha permès aquesta anomalia, sinó que només en l'actual mandat Canal Terres de l'Ebre i la resta de mitjans del seu grup de comunicació han rebut més de 440.000 euros del mateix consistori.
