HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
" Com gaudeixen els extremistes espanyols quan es limiten o s’anul·len els drets dels que no pensen com ells!"
QUAN es confronten idees entre els independentistes catalans –que per cert és ben sovint- el gaudi d’alguns sectors espanyols ho manifesten cofois “a tort i a dret”. Les capçaleres dels principals periòdics en fan esment, com si fos notícia principal. Per mi son relliscades que mai no s’haurien de produir. La majoria dels que desitgem la independència d’aquest País no ens agrada. I els polítics que formen el govern i el parlament, immediatament en donen solució; però desorienten la gent. Que cadascú tingui la seva opinió i la defensi, és bo i constructiu. I un servidor sempre dic que dos catalans és molt difícil que puguin coincidir plenament en conceptes polítics o socials. I menys en el moment excepcional que vivim amb els líders a la presó, a l’exili, més de 700 alcaldes investigats i molts altres càrrecs polítics, només per haver exercit les funcions emanades del poble. Diferències de criteri en tenim i en tindrem per la nostra personalitat definida de cadascú de nosaltres però augmentada per l'excepcionalitat del moment. No en va existeixen polítics, periodistes, militars i jutges i fiscals, servidors de “la unidad nacional” que cerquen essencialment l’enrenou per enredar més la troca. I no en va tanquen a la presó a innocents, imposen multes i provoquen la por entre la gent que no pensa com ells. Es serveixen de tots els instruments per atemorir el personal i apliquen lleis injustes per anul·lar els drets lingüístics, per imposar la seva justícia amb la idea de “la igualdad de todos los españoles”. Però els que no són com ells no tenen ni poden disposar dels mateixos drets. Vet aquí que anul·len una multa per un cartell de trànsit escrit en català, l’infractor, amb l’excusa que no és la llengua de tots, reclama davant el jutge i aquest li dóna la raó. Com gaudeixen els extremistes espanyols quan es limiten o s’anul·len els drets dels que no pensen com ells! I VET AQUÍ que quan els membres del govern català tenen raonaments contraris, la satisfacció i els atacs, són notoris sobretot de la premsa espanyolista més radical. Ja no és només des del PP quan es barallen dos subjectes que pretenen dirigir el partit i un se’n recorda dels catalans que no pensen com ell i amenaça que el President Companys va ser afusellat. I l’altra candidata que va liquidar institucions o escapçar els líders. LA PREMSA madrilenya, amb ràbia, a primera plana, amb destacats titulars donen per fet que l’independentisme s’ha trencat perquè han divergit al Parlament. “El colpisme s’embolica a garrotades” o “Puigdemont trenca el seu partit”, són alguns dels titulars. No donen importància que la corona d’Espanya passa per moments molt delicats o la terrible corrupció del PP o que el sistema judicial està qüestionat des de dins i des d’Europa. No s’adonen que Espanya està a punt de desintegrar-se pels problemes interns que els afecten pel seu mal govern i per no haver acceptat durant set anys seguits cap mena de diàleg amb els representants de Catalunya. Desorbiten la palla a l’ull que afecta a l’independentisme i no veuen el tronc que tenen al seu. Ja no és només l’enriquiment d’uns empresaris que fan negocis a la llotja del Reial Madrid, o que els bancs salvats amb els diners de tots continuen desnonant famílies humils, o que les autopistes madrilenyes no rendibles les hem de pagar de l’erari públic, o que el Castor no impliqui cap responsabilitat... Això no importa! Els enfrontaments entre els catalans sí i així es desintegra Espanya i l’independentisme augmenta constantment.
