INFORMÀTIC I MÚSIC
"La salut pública a l’Ebre i al país no hauria de passar per mantenir hospitals privats pagats amb diner públic"
NEIX SALUT Terres de l’Ebre, una empresa pública que ha de gestionar la salut ebrenca, diuen que d’àmbit exclusivament del territori. Això diuen, perquè suposo que qualsevol pot imaginar que al territori es decidirà allò que Barcelona dirà que es pot decidir. No és que ho vegi ni bé ni malament, és una constatació. L’empresa neix amb un nom que defuig el qualificatiu i la forma de consorci, que tants mals de cap va portar quan es volia implantar el consorci sanitari de Lleida, i que va acabar sent anul·lat abans que pogués posar-se a caminar. Es va parlar aleshores que a l’Ebre també en tindríem un. I d’alguna manera, aquí el tenim, en forma d’empresa pública. Ens en podem alegrar? No ho sé. D’UNA BANDA, és positiu que hi hagi algú que coordini els diferents proveïdors de salut del territori, en benefici del servei a les persones. Però suposo que no sóc l’únic que pensa que els serveis territorials de salut ja havien de tenir aquesta responsabilitat de coordinació dels diferents proveïdors, de manera que Salut Terres de l’Ebre afegeix una capa més de gestió a tot el sistema. I no sé si sóc dels pocs o molts que pensa que la destinació cap on hauria d’anar la salut pública a l’Ebre i al país no hauria de passar per mantenir hospitals privats pagats amb diner públic, que es mantenen amb la contractació d’activitat pública, sinó amb una xarxa completa d’hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut, que garantís una major integració assistencial i que proporcionés a les persones que hi treballen millors condicions laborals i la pertinença a una gran xarxa de professionals, amb els beneficis que això comporta, quant al simple treball del dia a dia o a participar en processos d’innovació. JA QUE PARLEM de salut, no voldria deixar de comentar que a Amposta tenim nou CAP. Les i els professionals del centre reivindiquen aprofitar-lo millor i oferir el servei d’atenció continuada, en lloc d’haver de fer les urgències a l’hospital comarcal. No seria ni el primer ni el darrer cas de CAP que fa atenció continuada per a urgències dels nivells de menor gravetat, descongestionant així els hospitals de referència. Hi ha qui argumenta que això podria provocar desplaçaments innecessaris, per si una persona s’ha de fer una radiografia. Això ja pot passar en una visita en horari assistencial normal. Hi ha qui fa referència a la disminució d’activitat i, en conseqüència, de diners. I quina resposta han tingut les reivindicacions? Política. La ciutadania no coneix res més que això, les declaracions polítiques als mitjans, i s’ha de creure allò que diuen uns o altres, o allò que més destaquen els mitjans. PER ACABAR, lligat amb tot això, i al mateix temps sense cap relació, voldria esmentar l’anomenada Llei Aragonès. Una llei que pot tenir beneficis però que, segons les diferents opinions crítiques que han aparegut, obre la porta a privatitzar o adjudicar la gestió privada de serveis com la salut o l’educació. Se’n parla poc.
