HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Vet aquí, doncs, com han traslladat els líders catalans de les presons madrilenyes; han tardat tres dies, han passat per tres presons, mal menjats, mal dormits i engabiats com a criminals"
Els trasllat dels presoners de Madrid a Catalunya ha estat un vertader escàndol. Tenia com a objecte demostrar qui mana a Espanya i que “el mando y el ordeno” el tenen ben assumit i no deixen cap escletxa per prosseguir la continuïtat de “la Sagrada Unidad”. Tots d’acord; no només els partits d’extrema dreta que a Catalunya representen Cs i PP; sinó també el PSOE que per no ser menys es comporta seguint les voluntats dels que manen i han manat durant segles. El PSOE a Catalunya està a la dreta del PP i Cs a Espanya. Franco continua viu en “la nación” inamovible i imperial, i els socialistes que desitjarien marxar per un altre camí, a Catalunya els segueixen sense discussió per la ruta de la dreta extrema. Segueix el concepte de “antes roja que rota”. Llavors es troben en la incongruència que no poden treure al dictador del Valle de los Caídos perquè els jutges de les altes magistratures mantenen els sentiments ideològics adquirits de la autocràcia i continuen arengant en l’antiga justícia als nous fiscals i jutges, sortits de les acadèmies, amb el rei Felip VI al costat. Elits, polítics, premsa, militars, policia, jutges, església, monarquia...tots plegats formen un conjunt que per la seva influència porten el poble com a ramats predicant que el territori nacional no es pot dividir i s’han de combatre els separatistes que no segueixen la Constitució. Per això se’ls jutja, se’ls condemna i se’ls castiga. Aquest és el concepte primari i d’aquí no els treu ningú. No volen reconèixer que Catalunya era una nació regida per un parlament, disposava de costums pròpies, de llengua diferent i d’idiosincràsia nascuda de l’Imperi Carolingi. El “derecho de conquista” segueix en les seves mentalitats i som territoris conquerits com quan es van expulsar els àrabs de la península. No poden perdre el desig de continuar manant i fer-nos a tots iguals als seus desitjos. Però la llengua ha de ser imposada, la seva. Les lleis, les seves i quan convé si interessa canviar-les sobre la marxa, es canvien perseverant el concepte de “Unidad”, sense recordar que per haver desmantellat l’estatut aprovat i referendat, i conseqüentment contrari a la llei, va nàixer el problema actual. Vet aquí, doncs, com han traslladat els líders catalans de les presons madrilenyes; han tardat tres dies, han passat per tres presons, mal menjats, mal dormits i engabiats com a criminals. Als membres de “la manada”, per violar reiteradament una noia, els han tingut tres anys en llibertat i per la pressió del carrer i indirectament per l’indiscriminat del tancament dels presos polítics, els han empresonat. Milions de catalans -segons les enquestes el 80%- es pregunten, com poden haver engarjolat els líders del govern, sense judici, sense aplicar el principi d’innocència que la mateixa llei recomana, i se’ls tracta com a criminals? Tenen en compte, aquests il·lustres magistrats, que tenen fills, esposa, pare i mares? La diferència es que son independentistes. Els deixen presentar a les eleccions municipals, autonòmiques, estatals i europees, i quan son elegits se’ls nega representar el poble que els ha votat; estafen a ells i al poble. Aquesta és la llei que apliquen els més alts magistrats de l’Estat per vergonya de centenars de catedràtics de dret penal, de jutges i fiscals, de milers d’advocats, de tribunals europeus, de magistrats de l’ONU que els denuncien pel seus errors processals “sui generis”, basats en relats policials inventats. Així entenem com Grande-Marlaska no permet l’alliberament immediat dels líders catalans i a més els trasllada com a criminals. I també com Borrell no vol deixar el ministeri d’exteriors per seguir de manera matussera “desinfectant” Catalunya, mantenint els ambaixadors a la brega anticatalana Els socialistes per un costat reiteren que volen practicar el diàleg però aquesta retòrica es desdiu, quan per l’altre apliquen xurriaques per castigar i reprimir, a aquells que no obren com ells volen.
