EXREGIDORA DE MOVEM TORTOSA
"Segueixen passant les mateixes coses… manen els de sempre, cauen les cases al nucli antic, el jovent marxa fora, cauen les muralles, l’atur és dels més alts de Catalunya, progressen i situen els amics"
L’ANY 1993, Harold Ramis va estrenar una pel·lícula on un conegut i afamat home del temps, interpretat per Bill Murray, es despertava sempre en el mateix dia. Aquest bucle reiterat en el temps, feia que tots els dies li passessin les mateixes coses, es trobés a les mateixes persones, i tot es repetís un cop i un altre i un altre… En les eleccions municipals de fa quatre anys, s’hagués pogut donar un canvi al govern de la ciutat de Tortosa, fent un pacte els partits d’esquerres (Movem, ERC i PSC sumaven per governar). En aquell moment, ERC, inexplicablement ja que se’ls hi va oferir l’alcaldia, no va voler donar suport a aquest canvi, i molts tortosins i tortosines es van veure decebuts. QUATRE ANYS després, es torna a donar, encara més clarament si cap, esta possibilitat de canvi. Movem, que va ser llavors el partit que va impulsar aquest pacte, ha vist com augmentava el seu nombre de votants i també el de regidors amb 5; ERC elsegueix amb 4; el PSC amb 3, la CUP amb 1. Les forces d’esquerres en teoria sumen 13 regidors, però, nogensmenys, l’alcaldia torna a ser per Junts per Catalunya, antiga Convergència. Tornem a estar on estàvem. CAL PREGUNTAR-SE, com ara fa quatre anys, què impulsa un partit que se’n diu d’esquerres i que s’ha passat tota la campanya parlant del canvi, a negar la possibilitat d’aquest canvi. És realment d’esquerres ERC de Tortosa ? Els interessa de veritat que la ciutat faci un canvi, o buscaven solament protagonisme personal els seus representants? Quines compensacions tindran per trair la ciutadania que els va votar pensant que ara sí que ho aconseguirien? I EL PSC, realment volia aconseguir donar un tomb a Tortosa, o li interessava més tenir un seient reservat ? Què busca el PSC donant-li l’alcaldia a la senyora Roigé ? Quina carta amaguen? Totes aquestes preguntes se les fa molta gent de Tortosa, esperant els moviments polítics dels seus representants, que semblen pensar més en els beneficis de portes endins de cada partit, que en el bé de la ciutadania. BILL MURRAY, a ‘El dia de la marmota’, es desespera veient un cop i un altre com es repeteix la seva vida en el mateix lloc i circumstàncies. A molts de tortosins els passa el mateix. Aquest hivern va tornar a Tortosa per uns dies un reconegut científic tortosí que treballa a Suïssa. En entrevistar-lo, va dir el senyora Moreso: “Quan torno a Tortosa sembla que no hagin passat 20 anys”. Que cadascú interpreti el comentari. A Tortosa, com en ‘El dia de la marmota’, segueixen passant les mateixes coses… manen els de sempre, cauen les cases al nucli antic, el jovent marxa fora, cauen les muralles, l’atur és dels més alts de Catalunya, progressen i es situen els amics, parents i correligionaris, es frenen idees i iniciatives si no són les del partit al govern… Aquesta sensació d’estar dintre d’un bucle temporal, almenys políticament, fa que molts tortosins i tortosines es desenganyin de la política i dels seus representants. PERÒ LA DEMOCRÀCIA és això, i hem d’acceptar que tenim el que hem triat, encara que això sigui seguir en ‘El dia de la marmota’. No voldria xafar el final de la pel·lícula pels qui no l’han vist, però sols diré que no veig enlloc, ni m’imagino, qui pot fer d’Andie MacDowell.
