HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Maragall va guanyar les eleccions clarament. Però Cs, PP i PSOE que tant han atacat durant la campanya a la Colau, no dubtaran a renovar-la d’alcalde malgrat que era l’enemiga a batre"
El PSOE marxa viu i content havent guanyat les eleccions a Espanya. Però a Catalunya porten una pedra a la sabata que els fa mal no només quan caminen, sinó, fins i tot, quan estan aturats. L’independentisme que els ha guanyat electoralment a tots els camps, excepte al rodal roig de Barcelona, els provoca una màxima intranquil·litat. Vet aquí que juguen fort per tal que Maragall no pugui arribar a ser alcalde de Barcelona. Des de la llei espanyola, anteposant “antes roja que rota”, els ajuden tant com poden. No és que apliquin la llei; li donen la forma que calgui, sigui justa o injusta, per tal que els guanyadors de les eleccions a casa nostra no puguin exercir la funció per la qual el poble els ha elegit. Sembla incongruent però el jutges de les altes magistratures la gestionen segons la seva conveniència i cauen en l’error de caminar en contra de la democràcia, apartant la veu del poble i canviant-la convenientment per les raons d’estat. No els importa –i ho saben perfectament- bandejar la igualtat i la equanimitat. La seva bandera està per sobre de qualsevol altra consideració i per no sentir les veritats de veus catalanes al Congrés, Senat i al Parlament Europeu pels líders elegits democràticament i ser guanyadors al territori on s’han presentat, els destitueixen i assumpte acabat. El tema d’ara i que no es resoldrà fins el dia 16 serà el tema de l’alcaldia de Barcelona. Maragall va guanyar les eleccions clarament. Però Cs, PP i PSOE que tant han atacat durant la campanya a la Colau, no dubtaran a renovar-la d’alcalde malgrat que era l’enemiga a batre i l’havien d’eliminar com fos. Vet aquí, doncs, les incongruències de la política! Abans “roja que rota” i entre l’independentisme que els revolt les entranyes, optaran per la seva enemiga Colau, abans que Maragall pugui ser alcalde. Resultarà curiós que aquells que no la volien veure de cap manera, ara li donaran el seu suport només per això de la pàtria. I també, el gran capital i els empresaris de l’IBEX prefereixen canviar el mínim possible. Saben que amb els independentistes es podrien aturar les rendes que guanyen, si Catalunya retrobava la llibertat arravatada de fa tres segles. Amb la independència ja les tornarien a aconseguir però, davant les incerteses per salvar els seus propis interessos i no els del poble, prefereixen que tot funcioni com ara malgrat estar mancats de les infraestructures que demanen, escanyats pressupostàriament i dirigits des de Madrid estaments com els ports i els aeroports. Paral·lelament al tema electoral tenim dos temes que criden l’atenció en aquest moment. La primera “el cop d’estat” que acusen els fiscals als líders catalans que per coneguda anticipadament no deixa de ser xocant. La segona l’exhumació del general Franco, “jefe del Estado desde el 1936”, segons els magistrats. Si al general victoriós i rebel·lat contra el govern legal de la República, havent provocat més de dos milions de morts, centenars de mils d’exiliats, afusellats, el consideren el seu cap d’estat i no el deixen treure del mausoleu aixecat per la seva glòria eterna, hom ho pot entendre tot. La seva llei, injusta i parcial, l’apliquen ressuscitant l’esperit del general victoriós. Mantenen la voluntat de reprimir, condemnar i destruir l’Estatut aprovat i referendat, abans que dialogar i comportar-se democràticament. Vet aquí que caminant per aquesta via Espanya ha de quedar relegada a la cua de la democràcia comparable a països com Turquia o com la Xina. I per aquest motiu, també el gran capital, per benefici propi, es manifesta contradictori a la seva ideologia.
