POLITÒLEG, PROFESSOR I MILITANT D'ERC
"Espero que els pactes que s’estableixin, en el sentit que sigui, es facin assolint acords i consensos a partir de les prioritats locals, comptant amb tothom"
DESPRÉS de molts anys participant en campanyes polítiques, es constata que les eleccions municipals són les que més emoció generen. No només entre els politòlegs, sinó sobretot entre tantes i tantes persones que s’hi involucren a cada poble i ciutat. Per això, sabent què significa, cal felicitar els guanyadors però sobretot agrair a tothom qui ha posat el seu temps personal, el seu esforç i dedicació, en un projecte per al seu municipi. ACTUALMENT ja no visc a l’Ebre, però hi continuo molt vinculat i he tingut l’ocasió d’anar seguint la campanya electoral. En aquest sentit, voldria fer una reflexió en clau municipalista, tant dels resultats com dels possibles pactes electorals. Intentaré ser el més equànime possible, més enllà de les meves conegudes preferències polítiques. D’ENTRADA, cal destacar que el mapa electoral és cada cop més canviant i divers. La majoria de votants ha deixat d’identificar-se amb un partit en concret: es canvia habitualment de vot, i sovint s’exerceix un o diversos “vots duals”. No es tracta d’un comportament electoral nou, però sí que destaca per haver-se estès de forma molt considerable en els darrers anys. I en el cas de les municipals, és on aquest vot dual es percep de forma més clara, perquè s’exerceix simultàniament, amb urnes una al costat de l’altra. DIUMENGE 26-M vam veure diversos casos espectaculars. A Amposta, la candidatura encapçalada per Adam Tomàs va rebre 6.102 vots (62%), molts més que els 3.698 vots de la candidatura d’ERC a les Europees, que també va ser un bon resultat. Casos similars es van repetir a la Ràpita, Alcanar o l’Ametlla de Mar, per exemple. En el cas Deltebre, Lluís Soler va obtenir 3.665 vots (57%), més que doblant els 1.803 suports de JxCat a les Europees, i diferencials també molt importants van aconseguir els alcaldes de JxCat a capitals de comarca com Gandesa o Mora d’Ebre. FINS I TOT candidatures que tenen menys representació al territori recullen un fort vot dual. En el cas del PSC a Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell va ampliar suports fins a 1.115 vots, més que doblant els resultats de les Europees, cosa que també va assolir la candidatura associada de l’alcalde de Batea. I per part de les candidatures associades d’en Comú / Movem, destaca el cas de la Sénia, amb 1.452 vots a les municipals davant només 196 a les Europees, i de Tortosa, on la llista de Jordi Jordan ha arribat a 3.178 vots, davant els 828 del referent supralocal a les europees. TOTS AQUESTS diferencials poden ser deguts a diverses circumstàncies, que a vegades són difícils de calcular. Es tracta de vots duals que es repeteixen arreu de Catalunya, en sentits molt diferents. Un fenomen que succeeix fins i tot en grans ciutats metropolitanes com Terrassa, Badalona o la mateixa Barcelona. I això demostra que, en eleccions municipals, l’electorat emet un vot en clau local. Per tant, la segona reflexió que volia fer és que, en aquells municipis on calgui fer pactes, s’haurien de construir també en clau local, i respectant l’esperit dels resultats. VIVIM en un país en què la situació nacional és excepcional. On el conflicte polític s’ha judicialitzat, amb presos polítics i exiliats, i l’electorat fa anys que experimenta una espiral centrífuga en el posicionament polític. Tenim una societat forta, però convé no continuar tensant-la potenciant la política de blocs. I a nivell local és on primer cal ser capaços de reconstruir ponts. Tots els regidors electes ho han estat per servir el seus conciutadans, i tots tenen projectes per al seu municipi. No seria just que, des de cap de les bandes, s’aïllés els representants d’una part dels veïns. És en l’àmbit local on els acords transversals són possibles, i recomanables. NO VIUREM en un país normal fins que el conflicte polític es resolgui políticament, fins que els presos surtin de la presó i els exiliats puguin tornar. Però sense pretendre fer cap comparació, tampoc hi viurem si mentrestant una part dels nostres veïns i veïnes es veu aïllada per motius polítics. Per això, espero que els pactes que s’estableixin, en el sentit que sigui, es facin assolint acords i consensos a partir de les prioritats locals, comptant amb tothom.
