HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Arrastra errors i el més gran fou manifestar-se al costat dels membres de Societat Civil Catalana i de polítics de la dreta dura anticatalana"
MIQUEL ICETA és un home intel·ligent i capacitat per mantenir la cadira vivint de la política des de la mateixa aparició de la democràcia. Costa molt aguantar tants anys mantenir el lideratge i poder arribar a ser la quarta personalitat de l’Estat Espanyol, si acaba aconseguint la presidència del Senat. Serà, sense dubte, una vertadera excepció, dins la política espanyola. De molt jove, als 17 anys, ja es va afiliar a les joventuts del PSC, i pocs anys després va entrar de regidor de Cornellà de Llobregat. Va preferir la política als estudis i d’aquesta hi ha viscut durant tota la seva vida. Resulta ser un extraordinari supervivent i malgrat que el senat és el “cementiri dels elefants” dels polítics significats, si arriba a presidir la institució, podrà sobreviure per noves aventures. Porta la política a la sang. ARRASTRA errors i el més gran fou manifestar-se al costat dels membres de Societat Civil Catalana i de polítics de la dreta dura anticatalana, al costat, de Millo, Montserrat, Albiol i membres de Cs. Aquell dia semblava haver enterrat el federalisme que sempre predicava i, aquella imatge dins de la manifestació espanyolista, delataven llurs vertaders sentiments. Ha mantingut paraules de diàleg i d’enteniment entre Catalunya i Espanya però el suport a l’article 155, el qualifiquen com realment és. És veritat que ell i el PSC, per la conveniència del moment, van defensar l’estatut aprovat per les cambres espanyoles i catalanes, i ratificat pel referèndum, desbaratat pel TC. Però va fer un gir manat i dirigit des del PSOE i és obedient al que li manen. Si ha pogut resistir durant tants anys a la cadira de la política és que sap ballar tots els ritmes i de dansa ja ens n’ha donat vàries lliçons públiques. Conseqüentment, per subjectar allò del que viu, i naturalment sembla que hi viurà del subsidi corresponent, si arriba a ocupar la cadira del Senat, cal saber ballar tots els ritmes i seguir la música dels que manen. No només dels que dirigeixen el PSOE sinó també dels que porten les rendes del país des de l’ombra, com la banca, les oligarquies empresarials i aquells que no volen canviar res per continuar augmentant els seus interessos. ICETA parla de diàleg i del federalisme acordat pel seu partit a Granada. Potser s’ha arribat tard a la seva proposta quan l’independentisme avança en contraposició a l’extrema dreta representada a Catalunya per Vox, PP i Cs. Des del senat tindrà més poder però li reneix en ell i al PSOE l’acció del que recentment desaparegut “home d’estat”, Alfredo Rubalcaba, quan subterràniament va lluitar contra la proclamació de Puigdemont com a president. Cal recordar que aquest personatge havia treballat en favor de l’Estatut entenent que Catalunya necessitava un tracte singular dins l’estat autonòmic espanyol. Però posteriorment no formant part dels òrgans de govern i retirat de la primera línea pública va fer el possible per frenar l’independentisme i impedir que Puigdemont fos investit com a president de la Generalitat el 30 de gener del 2018, pactat a l’ombra amb líders del PDECat, avui fora de la direcció. El Tribunal Constitucional i Felip VI ja havien reblat el clau amb aires revengistes i repressors que obligaren al president Puigdemont a exiliar-se. Plegats desarmaren les ànsies catalanes de poder alliberar-se de l’Estat espanyol. ICETA, el que ara se’l cataloga el dialogant, i des de la presidència del Senat així ho pot demostrar, ha treballat fermament a favor del 155 i manifestant-se al costat de l’espanyolisme més recalcitrant. Vet aquí perquè, des del Parlament, les forces que tenen majoria li posaran difícil l’elecció com a senador autonòmic.
