ALCALDE DE MÓRA D'EBRE I CANDIDAT DE JUNTS PER MÓRA D'EBRE
" La concentració d’abocadors a la Ribera d’Ebre ens condicionarà el futur per les properes generacions, i tornar a equivocar-nos ha deixat de tenir gràcia"
TOTS ELS QUE em coneixen saben de la meva defensa del concepte d’Altebrat com a regió històrica. L’Altebrat és la unió de la Terra Alta, Ribera d’Ebre i Priorat que ha de tenir un paper en la gestió de serveis i demandes supracomarcals. Fa uns mesos vaig escriure un article titulat “Altebrat 22@, el hub energètic català” en què plantejava, abans que el debat de la re-industrialització de la nostra comarca ens fos servit a taula, que hem de ser el hub energètic de Catalunya aprofitant infraestructures i tècnics disponibles al territori. Així que, si em volen acompanyar, continuïn llegint… ABANS de començar m’agradaria fer una mica de recordatori del que ha passat a la Ribera d’Ebre, en particular, i a les Terres de l’Ebre, en general. Tot i que potser no està al nostre imaginari ja fa 18 anys, l’any 2001, aquest territori es manifestava allà on calgués per defensar la seva terra. Per defensar-la davant d’atacs que venien de l’exterior. D’aquells que, tot i que produíem el 80% de l’energia elèctrica de Catalunya, no en tenien prou i ens prenien l’aigua de l’Ebre per potenciar la indústria química de Tarragona, mentre la nostra aquí es moria; d’aquells que ens plantaven torres elèctriques de 150 metres d’alçada lluny de casa per no malbaratar el seu paisatge, però que els era igual el nostre; d’aquells que volien ubicar una central tèrmica al bell mig d’un paratge natural, per protegir-ne el seu. Totes aquestes situacions viscudes com a territori, que ara ens semblen tant del segle XX, ens han de servir com a punt de partida per encarar el futur de la comarca. Un futur que ha de ser el dels nostres fills, perquè seran ells els que paguin els interessos dels nostres préstecs. Els models d’indústria nascuts de la segona revolució industrial no els podem fer servir avui en dia, o cometrem de nou els mateixos errors que al passat. La concentració en un mateix territori d’empreses de generació energètica s’ha demostrat que és un error perquè manté captiva la comarca i dificulta moltíssim la creació d’empreses basades en el coneixement. De la mateixa forma, per més que sigui en una malentesa aplicació del concepte “economia circular”, la concentració d’abocadors a la Ribera d’Ebre ens condicionarà el futur per les properes generacions, i tornar a equivocar-nos ha deixat de tenir gràcia. ARA, COM ABANS, alguns atacs també venen de l’interior. Alguns dels responsables polítics que no hi eren, a la manifestació del 2001 de més de 25.000 persones a Móra d’Ebre en defensa de la seva terra, continuen tenint una visió esbiaixada del que significa ser un territori i es defensen en una falsament emprada “autonomia municipal” com una carta comodí que serveix per a totes les partides. Si em permeten el símil és com aquells fumadors que diuen “quan fumo, només m’estic matant a mi mateix” sense tenir en compte els costos per la societat i pel sistema de salut de la seva potencial malaltia futura. LA MEVA PROPOSTA és tan senzilla com treballar junts. Ciutadans, entitats, institucions locals i comarcals, universitats, centres d’investigació, empreses, Generalitat… i que totes les parts implicades anem plegades per condicionar a qui faci falta perquè aposti per una re-industrialització sostenible i compatible amb el model de producció primària i de serveis turístics de la comarca. Ens cal imaginació. Ens cal revolució. Ens calen models del segle XXI. Ens calen noves idees. No ens fan falta subvencions a fons perdut que sols serviran per greixar una maquinària obsoleta, ens cal una màquina nova. Un exemple, anem plegats a aconseguir que les empreses que apostin pel territori tinguin un preu del quilovat per hora substancialment més econòmic que a la resta del país i que, si a més el complementen amb energies renovables, la seva factura elèctrica pugui arribar a ser zero. Idees. Revolució. UNA REFLEXIÓ final: la Maria, la meva filla petita, ara mateix té 8 anys i per tant serà major d’edat l’any 2030. Ella no pot esperar perquè uns il·luminats li plantegin una solució que és de nou un cop de peu endavant. Com diu Greta Thunberg, l'activista sueca de 15 anys que va parlar al fòrum de Davos del gener, “ja no ens queden excuses i ens estem quedant sense temps. Estem aquí per fer-los saber que el canvi està arribant, els agradi o no".
