POLITÒLEG I INVESTIGADOR SOCIAL
"El sistema de partits espanyol s’ha fragmentat encara més, no queda rastre del totpoderós bipartidisme"
La primera volta d’aquest nou cicle electoral ha deixat una radiografia política on el PSOE és el gran vencedor, la dreta amb l’extrema dreta no suma i ERC ha obtingut una victòria històrica a Catalunya. L’opció de la moderació ha guanyat a la de la confrontació. El sistema de partits espanyol s’ha fragmentat encara més, no queda rastre del totpoderós bipartidisme i la política espanyola s’ha instal·lat definitivament en el multipartidisme, obrint una nova època on apareixen les coalicions de govern com a opcions reals. Amb una participació històrica, l’estratègia de Pedro Sánchez d’avançar les eleccions després de liderar una moció de censura i de governar uns mesos li ha resultat favorable, una jugada rodona en la que l’actual president s’ha situat en una posició de força, tant al Congrés com al Senat, com dins del seu partit, recuperant suport electoral i controlant el PSOE. Sánchez ha capitalitzat el vot de la por, continuarà com a president ja que no hi ha cap altra combinació viable que sumi, però necessitarà acords per governar. La gran incògnita és amb qui pactarà. Els resultats obrin diversos escenaris on la geometria variable jugarà un paper central: govern en minoria amb acord de legislatura, pactes puntuals o un govern de coalició mirant a la dreta o girant a l’esquerra. La davallada d’UP situa a Pablo Iglesias en la corda fluixa si no aconsegueix pactar un govern amb els socialistes. Els d’Iglesias pressionaran per a que així sigui i supeditaran qualsevol suport a l’entrada en el govern, un escenari que els situa, definitivament, com a crossa del PSOE i que els allunya dels anhels d’assaltar els cels. Una possibilitat que, almenys per a la investidura, necessitaria algun tipus de suport de les forces de la moció de censura. Per altra banda, Sánchez tindrà moltes pressions des de l’establishment econòmic, financer i mediàtic per pactar amb Cs. Tot i la forta pujada d’Albert Rivera arreu de l’Estat, excepte a Catalunya i al País Basc, els taronja no han superat als populars i continuen sent la segona força dins del bloc de dretes. Caldrà veure si el cordó sanitari dels de Rivera resisteix, al igual que la seva credibilitat. Un possible pacte que és el més negat i, alhora, el més desitjat per les elits i la UE. Uns escenaris que no es resoldran fins després de les eleccions del 26-M, en una segona volta que podria decantar la balança d’un govern que, sigui el quin sigui, haurà de gestionar la sentència del judici del Procés. Quant a Vox, el partit ultra entra amb força al Congrés, amb 24 diputats i més de 2’5 milions de vots. Una extrema dreta blanquejada que pot continuar condicionant l’agenda política, i que utilitzarà els faristols parlamentaris com altaveus per difondre la seva xenofòbia i racisme. Per la seva banda, el PP perd més de la meitat dels seus escons, amb els pitjors resultats de la història que situen a Pablo Casado en entredit. Uns populars que hauran de prendre decisions contundents respecte a la seva direcció, però que esperaran a després de les properes eleccions. Llegint els resultats en clau catalana, la ciutadania ha votat per la llibertat i els valors republicans, i per posar fre a l’extrema dreta i potenciar el diàleg. En aquest sentit, l’electorat català no ha recolzat la línia dura: les dretes i l’extrema dreta sumen sols 7 dels 48 diputats, fracassant estrepitosament la candidatura del PP. Per la seva banda, ERC guanya les eleccions generals per primera vegada, aglutina el vot útil, imposa la seva estratègia i fa el primer pas per convertir-se en la força hegemònica de la política catalana dels propers temps. Una victòria que sumada als resultats de JxCAT –que resisteix– donen una major força dels independentistes al Congrés, després d’una campanya amb els seus líders empresonats. Sense oblidar que el Front Republicà ha mobilitzat més de 110 mil vots però que s’ha quedat sense representació per no superar el llindar del 3%. Els resultats també han constatat que l’independentisme suma més amb llistes separades que no pas amb una coalició electoral i que la defensa del dret a l’autodeterminació és majoritària sumant als Comuns. Una candidatura que havia guanyat les dos darreres eleccions i que ha quedat relegada a una tercera posició però, tal volta, amb major influència que mai. Per la seva banda, el PSC recupera terreny respecte eleccions passades, atura el seu declivi situant-se com a segona força i rep un impuls per encarar els comicis clau del maig. Caldrà veure si la tendència de vot es manté en les properes eleccions i, a posteriori, quin govern es conforma. Un govern amb la dreta liberal que amenaça amb un nou 155 o un govern progressista a favor dels interessos d’una majoria, de les llibertats i que aposti per resoldre políticament el conflicte amb Catalunya.
