HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Por los servicios prestados té concedemos las embajadas de Andalucia”. Mai Enric Millo, el tot poderós virrei d’Espanya a Catalunya, podia relliscar tant com acaba de caure"
“Por los servicios prestados té concedemos las embajadas de Andalucia”. Mai Enric Millo, el tot poderós virrei d’Espanya a Catalunya, podia relliscar tant com acaba de caure, acceptant la secretaria dels afers exteriors d’Andalusia. Aquells que no han treballat mai i han de viure de la política sigui com sigui, s’arrastren per un bon sou i cauen al desprestigi total, relliscant pel sabó que ells mateixos han dipositat davant del seu domicili. Sabeu que instintivament, quan algú rellisca al mig del carrer, hi ha gent que se’n riu, malgrat que tot seguit s’adona que això de riure’s d’una caiguda no es gaire humà? Tots podem caure i, fins i tot, fer-nos mal per l’aterrada! Però Millo que es ven al millor postor, passant d’un partit a un altre però vetat per l’independentisme, que enrabiat tant ha combatut, ara s’ha de justificar dient té ADN andalusí, havent passat la família per València. Resulta que aquells guàrdia civils inventats, quan ell va declarar davant de Marchena, que havien relliscat pel Fairy i que havien estat trepitjats pels manifestants, ara, el sorayista, Juama Moreno, li ha pagat amb un càrrec –com una porta giratòria- quan al seu partit actual li havien negat presentar-se i mantenir-li alguna cadira per viure de la política i del compte de l’engany. Ha hagut de marxar de Catalunya perquè el tripartit del Fairy mai havia rebut un correctiu tan seriós a unes eleccions generals a Catalunya. Com el personatge viu i treballa pel millor postor ha canviat de país a veure si allà recupera algun prestigi que aquí se li esmunyit. Ell que en l’època de virrei va combatre les suposades ambaixades catalanes i la seva “jefa” les va LI-QUI-DAR, ara s’apunta a Andalusia, venent la seva ànima al diable, només per cobrar un sou de polític canviant com un penell. L’Enric Millo, el viatger per no perdre l’ofici de viure del no res i cobrant un bon sou, haurà de fugir de Catalunya. La vergonya de tenir una candidata com la marquesa de Casa Grande, que tant ha desbarrat contra la nostra gent, única diputada elegida pels vots de la ciutadania, per culpa del seu tarannà més a prop del feixisme que de la democràcia, li ha fet veure que el PP a Catalunya ho té molt magre. Si ho té difícil a Espanya, havent estat la derrota més gran que mai havia rebut, com ho tindrà a Catalunya, on la seva mateixa gent s’avergonyeixen de la corrupció, dels centenars de membres lligats per afers tèrbols i que els militants fugen per la dreta i per l’esquerra espantats davant la desintegració? I quan els jutges els faran pagar pels ordinadors xafats a martellades, i tants i tants casos de corrupció, endeutats fins l’extrem de no poder pagar els deutes? Aquesta és la conclusió que ha arribat l’Enric Millo, que de forma adjacent ha acceptat ser el cap dels “ambaixadors d’Andalusia”, esperant que quan arribi la desfeta total, es pugui passar a Cs o a Vox per continuar vivint. Així marxen les coses a aquesta Espanya on la justícia resulta ser la riota de l’Europa democràtica, comparable a grans potències com Croàcia o Romania, on per mantenir forçada “la unidad de la Nación” no s’admet el diàleg amb Catalunya, s’empresonen els seus líders sense haver-los jutjat, al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se’l veta a presentar-se com a diputat europeu, quan és un ciutadà lliure a Europa i exonerat, i aquí se’l tracta despectivament com “fugado”, han de condecorar a Tajani per fer-li dir mentides que posteriorment queden en entredit, entre molts altres afers. Millo, sense dubte, ha relliscat amb el Fairy que ell s’havia col·locat!
