CANDIDAT DEL PP DE TORTOSA
"Vaig demanar per escrit a l’Ajuntament (instància) com estava el tema de les assignacions que els partits polítics havien de tornar per no haver justificat del tot correctament aquestes despeses"
VAIG POSAR el meu petit cervell, en sentit metafòric, a treballar, amb la idea de donar protagonisme a un pensament i manera de fer que, crec, era més present, sobretot a la societat tortosina, del que em feien veure des dels mitjans de comunicació i, per suposat, els qui tenen els criteris diferents als meus. AQUESTA INTENCIÓ i diverses circumstàncies m’han dut a haver d’encapçalar una opció. Bàsicament per una raó: NO deixar sense possibilitat de donar a conèixer la posició política, amagada, de l’única manera que ho podem fer lliurement i en secret, o sigui amb el vot. En aquell moment exercim la nostra llibertat. VA!! COMENCEM a descobrir com va això de la política!!! EN PRIMER LLOC, quan em vaig posar a treballar per construir alguna cosa, vaig anar veient que les persones qui podien compartir, no totes, sinó algunes de les propostes que jo defensava, no volien tenir cap protagonisme ni ser reconegudes amb aquesta opció política. DE RAONS n’hi havia de tot tipus (cadascú té un argument per acabar defensant la seva raó), però la més generalitzada ha estat aquella que diu: “Com que tinc negoci, empresa, no vull perdre cap client per aquesta causa”; “No vull perdre amistats”; i d’altres de caire apolític. No ho comparteixo, però entenc els arguments: em semblen poc valents i així no ho podrem canviar. De totes maneres, també he trobat moltes respostes positives i que m’encoratgen a seguir endavant. Això sí, de vegades més que el suport moral, es necessita una mica de participació per aconseguir els objectius. Sol, serà una mica més complicat arribar a fer-me entendre. Aquesta temor arriba fins al punt de no voler rebre ni un bolígraf amb el logo del partit per a que no em descobreixin. No m’agrada que això formi part de la política. VAIG DEMANAR per escrit a l’Ajuntament (instància) com estava el tema de les assignacions que els partits polítics havien de tornar per no haver justificat del tot correctament aquestes despeses. Ho vaig fer perquè, potser desafiant a les enquestes, pensava que podia treure alguna representació i volia saber quina seria la meva responsabilitat. No he rebut resposta. Clar, com que quasi tots ho han fet malament, alguns increïblement malament i en mal gust, suposo que un tapa l’altre i així fem un “pasapalabra”. De 0 a 10, transparència a l’Ajuntament, 0. No m’agrada que això formi part de la política. DESPRÉS DE molt de temps, vaig aconseguir, i sí, m’ho atribueixo, que es retirés l’estelada de la plaça del Bimil.lenari. Estava en lloc públic. No he vist ninguna rectificació per part dels polítics implicats, però veient el paràgraf anterior no em sorprèn. Ara bé, la premsa, vaig pensar que, ja que havien fet portades quan es va posar (reportatge a la premsa i a la televisió) ara farien portades per la retirada. Doncs res, alguna menció i para de comptar. Em vaig preguntar: per què? I clar, he vist que recentment sortia la notícia de la suposada manca de llicència d’activitat d’un grup; miro quina és la publicitat que hi surt als setmanaris/diaris/mensuals i gairebé tota és institucional, veig a les entrevistes (l’última a Ferran Bel, divendres) que no es fan preguntes comprometedores... etc. Ho tinc clar, aquests grups necessiten el recolzament institucional, o sigui els qui manen, i tampoc no donaran notorietat a algú fins que no tingui poder. No m’agrada que això formi part de la política. NOMÉS TRES exemples, en podria posar més, però ja veieu: el poc atreviment de la gent, el “clientelisme” d’alguns (incloent mitjans de comunicació), i les dificultats que tenim (suposo que si, tornant a errar alguna predicció, tenim representació a l’Ajuntament, canviarà) per aconseguir informació pública, fan que resulti bastant complicat canviar una mica el sistema establert. NO M'AGRADA que això formi part de la política, però tinc quatre anys (encara que no tingui representació) per intentar canviar, mínim aquests tres “inputs”, i si podem alguna coseta més. De moment, no defalleixo... Ja veurem si el descobriment de la política acaba sent més gratificant del que és fins ara.
