INFORMÀTIC I MÚSIC
"L'insult cap a l’independentisme o cap a qui considera que els presos del procés són presos polítics ha estat una constant en Ciutadans"
UNA DE LES anècdotes de les eleccions del 28-A ha estat la negació d’una membre d’una mesa electoral a donar la mà a Inés Arrimadas. La reacció d’Arrimadas i de Rivera: “nacionalisme tòxic”, “sectària separatista”, el missatge gens innocent dels líders de Ciutadans en plena jornada electoral. Però les reaccions contràries des del món de les esquerres també es van produir, com la de Gaspar Llamazares, acusant de perdre les formes i l’educació a qui sent membre d’una mesa electoral no dona la mà a una votant més. ASSUMIR de forma automàtica que la negació de la mà és una reacció per motius ideològics és precipitat i imprudent, alhora que oportunista. És precipitat perquè si no hi ha paraules que ho confirmin ni indumentària que deixi veure clarament la ideologia, no hi ha res que indiqui la ideologia de la persona. Recordem que els membres de les meses no porten llaços grocs, si algú pot pensar-ho. És imprudent perquè, a més d’etiquetar una persona per un fet contextualitzant-ho segons conveniència, s’exposa aquella persona, un cop surt als mitjans, a la ira de persones descontrolades, de persones que es creuen legitimades per amenaçar i agredir persones pel simple fet de ser independentistes, sospitoses de ser-ho, o de dur un llaç groc. I és oportunista perquè en comptes de considerar-ho una anècdota i prou, van córrer a parlar-ne als mitjans i a les xarxes socials, de forma gens innocent, en plena jornada electoral. Un exemple de supremacisme més a la carpeta propagandística de Ciutadans. L'INSULT cap a l’independentisme o cap a qui considera que els presos del procés són presos polítics ha estat una constant en Ciutadans. L’insult pot ser verbal, amb paraules gruixudes, però també pot ser una actitud, un menyspreu, o qualificatius que pretenen descriure però que superen amb escreix la definició. Que Rivera o Arrimadas, per dir dues cares destacades de Ciutadans, parlin de supremacisme, eufemisme suau de nazisme, no sorprèn. El menyspreu cap als diputats catalans del bloc independentista al Parlament s’ha visualitzat sovint aquesta legislatura. El to ha anat pujant fins arribar a la campanya, competint amb PP i Vox, amenaçant els presos polítics que quan arribin al poder no tindran indult, amenaçant el director de TV3 que anirà a la presó, amb un llenguatge barroer que va tenir un dels seus punts màxims amb el “chaval” que va etzibar Arrimadas a Rufián en un debat televisat. L'EDUCACIÓ no s’ha de perdre mai, és cert. No donar la mà pot considerar-se un acte poc educat. Els motius al darrer de la decisió són personals i no els coneixem qui els hem conegut a través de mitjans i xarxes socials. Tampoc sabem si va haver salutació oral, més que suficient. El passamans dels polítics té un motiu, que hi ha els mitjans per immortalitzar el moment de la votació. A la mesa electoral hi ha persones que es passen la jornada allí i no donen la mà a la resta de votants, tan importants com candidats i candidates.
