CANDIDATA DE TORTOSA PER LA REPÚBLICA-PRIMÀRIES CATALUNYA
"Barcelona ha de saber que Tortosa es va unir a Catalunya sent lliure i voluntàriament. Que sempre li ha estat fidel i també en la nova República Catalana que comença a caminar"
Des de la ribera de l’Ebre, vinc a dur-vos les aromes de l’horta tortosina, lo nostre riquíssim llenguatge català-tortosí, la nostra singular personalitat ebrenca i la remor de l’aigua dolça travessant de punta a punta les seues terres per a desembocar a la mar, com a eix vertebrador d’un territori que sent i sentint-se lliure, va triar agermanar-se amb Catalunya des de l’inici de la seua existència. M’agradaria cantar-vos les glòries i grandeses de Tortosa, i que vos arribés des d’aquí, lo crit de llibertat i d’independència d’aquella Tortosa històrica, des de sempre lliure i després catalana. Sí, primer lliure i independent i després, per decisió pròpia, federada a Catalunya. La capital de la regió Ilercavona i més tard la Dertusa romana, era una de les poblacions de més relleu de tota la Ibera, gràcies a la seua força comercial i marítima i a la importància de les seues institucions polítiques, jurídiques i socials les quals van ser conservades zelosament pels seus habitants. En l’època goda, encunya la seua pròpia moneda sent la primera ciutat de la península ibèrica que n’encunya una en honor d’Àkhila. Durant els segles de domini àrab refloreixen les ciències i les lletres, millorant-se notablement les explotacions agrícoles degut als nous enginys i sistemes de rec. En aquell temps, Tortosa era una Taifa absolutament independent. Defensada la ciutat emmurallada per les valentes dones tortosines de l’ordre de l’Atxa, es va constituir en Estat lliure i es va dotar de les seues pròpies lleis. El Comte de Barcelona, Berenguer IV, va ser nomenat Marquès de Tortosa el 30 de novembre de 1149 havent d’acatar prèviament los drets tortosins, ja que la ciutat, gràcies a les seues dones, va saber defensar-se tota sola. Així, la població es constitueix democràticament, i a poc a poc, recull les seues costums jurídiques i les compila en lo famós: Llibre de les Costums generals escrites de la insigne Ciutat de Tortosa. Com dirà Benvingut Oliver, en este llibre: “se corrobora la constant tradició que s’adverteix en los habitants de Tortosa a viure emancipats de tot poder estrany, a obtindre la major suma de llibertat civil i política i a consolidar la seua independència mitjançant les institucions més lliures que es coneixen en l’Edat Mitjana”. Sí, veritablement, Tortosa és des de llavors completament independent i es fa famosa arreu pel seu govern i lleis exemplars. Es dota del codi civil tortosí, que en honor a les seues heroïnes, recollia molts més privilegis que cap altre per a les dones tortosines. Així, Jaume I, qui sortí de Tortosa cap a València amb ses galeres i ballesters, acompanyat del Consell de la Ciutat, tan admirador es mostrava de la saviesa i seny del nostre Codi, que al conquistar la ciutat de Túria, va aconsellar als valencians que en cas de dubte, de buidesa, o de defecte en los seus Furs, prenguessen com a supletori les lleis tortosines, i així ho feren. Una vegada lliure, Tortosa, vulguent pertànyer a la unitat política de Catalunya, sabedora de la importància d’anar tots junts per a la millora del país, s´hi annexiona voluntàriament. Això es plasmarà per escrit en les Constitucions de la Cort de Tortosa de l’any 1365 que en un dels seus paràgrafs diu així: “Darrerament, com no siga lícit los membres de partir-se del cap, i la ciutat de Tortosa siga membre notable e insigne del Comtat de Barcelona i del Principat de Catalunya; per ço amb la present nostra Constitució, per tot temps valedora, estatuïm i sancionem que mai la dita Ciutat d’aquells Comtat i Principat puga ésser separada, a ells tots temps romanga unida...” Des de llavors, va estar al costat de Catalunya en cos i ànima. Com se va demostrar en la Guerra de Successió i en la Guerra dels Segadors en la qual, contradit l’escut imposat que encara taca la ciutat de Tortosa amb les seues paumes i la seua corona imposades pel rei de Castella, los tortosins i tortosines mos vam aixecar al crit de morin los traïdors!, per defensar les llibertats de Catalunya, i així moriren penjats una colla de benemèrits patriotes tortosins. Lo Pacte Federal de Tortosa de 18 de maig de 1869 va congregar representants de Catalunya, Aragó, València i Balears, per reivindicar la Confederació Catalano-Aragonesa a Tortosa, com a Terra de Cruïlla dels Països Catalans, tant geogràfica, social, com políticament. La nostra importància dins del país no es revela sols en les seues institucions i usos sinó també en la conservació dels seu important patrimoni. La pedra, juntament amb l’aigua és un dels pilars més rellevants de Tortosa. Per dalt, en superfície tenim 6’6 km. de muralles, el Castell de la Suda, desvirtuat en “parador nacional español” i que reclamem que retorne a la ciutat, los Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties, el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya, la Catedral-Basílica i Palau Episcopal gòtics, la seua Llotja medieval que fixava el preu dels productes de bona part de la Mediterrània... per baix, la pedra roman encara majoritàriament per descobrir, però les excavacions al davant de la catedral, plaça del Rastre i altres, mos encoratgen a continuar destapant esta part de la història que mos parla d’una Tortosa mil·lenària i riquíssima que hem de valorar i redescobrir per a les generacions venidores i per a la coneixença del món en general. Els seus personatges il·lustres evidencien la seua importància social al llarg del temps: Mossèn Vicent García, Retor de Vallfogona, a qui devem la reivindicació de la Llengua Catalana quan estava en veritable decadència, el musicòleg Felip Pedrell, l’escultor Agustí Querol, el pintor Antoni Casanova, El Dr. Jaume Ferran i Clua, inventor de la vacuna anticolèrica, Francesc Mestre i Noè, iniciador del catalanisme tortosinista ebrenc, i un llarg etc. Una ciutat, de sempre, menestral i dedicada al comerç. No industrialitzada. Que ja fa temps que agonitza... La sagnia que representa que la seua joventut marxe a estudiar fora i ja no torne. La seua despoblació que no té aturador (en los últims temps les terres de l’Ebre han perdut 11.000 habitants). Els comerços que baixen la persiana i no tornen a obrir. La ciutat històrica i nucli antic, despoblats i abandonats a la inevitable caiguda de cases que en l’últim any ja superen la trentena. Comunicacions pèssimes que ens separen inclús dels nostres territoris d’influència històrica com Lleida, València i Aragó. La vegueria de Les Terres de l’Ebre que no s’acaba de materialitzar... Barcelona ha de saber que Tortosa es va unir a Catalunya sent lliure i voluntàriament. Que sempre li ha estat fidel i que en la nova República Catalana que ja comença a caminar, serà el més fort baluard en l’avançada de Catalunya i el nus d’amor que lliga i enforteix lo cor i l’ideal suprem de llibertat, rovell de l’ou dels Països Catalans. Ajudeu-mos a aconseguir-ho! *Article inspirat en el Discurs de gràcies de Francesc Mestre i Noè en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1931.
