PROFESSOR I PARE
"Potser seran els joves que faran el pas endavant. Ja han començat amb les accions de protesta dels ‘Divendres pel futur’ (#Fridaysforfuture) arreu del món"
A GAIREBÉ cada curs escolar, tant els petits com els adolescents aprenen què és això del canvi climàtic. Els grans també el veiem cada dia a les notícies i per les xarxes. Sembla ser que tothom ja sap que aquests canvis devastadors són, en gran part, ‘culpa’ de les nostres activitats i hàbits, i que estem acabant amb el planeta tal com el coneixem. Però, encara així, fem pocs canvis en les nostres vides per a intentar aturar o alentir aquests canvis. Potser aquesta falta de reacció és perquè no veiem (encara) els efectes dràstics en la nostra vida quotidiana... però quan reaccionem, potser serà massa tard. Està molt ben explicat pels experts que alguns canvis al planeta ens faran entrar en un cicle de retroalimentació positiva (feedback), que vol dir que els propis canvis dels ecosistemes faran que vinguin més canvis, i canvis més grans. Això augmentarà els efectes del canvi climàtic d’una manera difícil de frenar. Per això, ens diuen tots els experts, hem de reaccionar ara. Ara o mai. POTSER no reaccionem perquè estem esperant que els nostres polítics facin grans gestos, grans canvis de legislació que ens obligaran a canviar d’hàbits i d’estils de vida? O potser hem passat la culpa a les grans empreses perquè ‘només pensen en diners’? Doncs, sí, és cert; cal que els governs i empreses reaccionen i actuen. Però, mentrestant, què hem de fer natros? També podem actuar, i posar el nostre gra de sorra a nivell individual i local. Podem exigir als nostres ajuntaments que prenguin mesures. PERÒ, realment canviarà res si un poble petit fa coses mentre les grans ciutats o països no canvien? Sí. No podem estar esperant sempre que actuen els altres –no hem d’esperar asseguts ni als governs, ni a les multinacionals, ni a les altres ciutats. Hem d’exigir que cadascú actuï com cal, i natros també hem de moure’ns. Si totes les ciutats ebrenques remessin en la direcció recomanada, ja seria un pas. I el camí, per molt complicat que sigui, és fa així: pas a pas. Edificis i instal·lacions amb criteris sostenibles, i més zones verdes, fetes amb consells d’experts en temes de clima. Mesures dissuasives referent a l’ús del cotxe dins les ciutats (o sigui, per exemple, deixem aquesta obsessió de convertir els centres de les ciutats en aparcaments de cotxes per a estalviar-nos 10 minuts a peu), juntament amb mesures que animen la gent a anar a peu, en bici, o en transport públic. De fet, de totes les petites accions que natros podem fer en la nostre vida diària, la de deixar el cotxe a casa és el que té més influencia, molt més que canviar de bombetes o reciclar (que també s’ha de fer, ei!). DE FET, dins de casa, fora de l’àmbit d’actuació dels ajuntaments, també hi ha molts petits canvis que podem fer en la nostra manera de viure i consumir. Recordeu que cada cosa que fem, és exactament això –una cosa feta. Ningú ens proposa anar a viure en coves sense electricitat ni mòbils, o ser un superheroi de l’ecologisme, sinó fer petites accions quan podem. Per cert, per a començar amb els mòbils, fent una mica de recerca per internet, trobarem que hi ha diversos models més ‘ecològics’ que altres o que no necessiten segons quins materials. Consumir menys (de tot!), re-usar, i reciclar. Consumir aliments de producció local, i no fruites de l’altra punta del planeta. Ajustar la calefacció o aire condicionat a temperatures més sostenibles. Menjar menys carn. Fer servir màquines més eficaces a casa. Jubilar l’assecador de roba –vivim al Mediterrani! Fer també menys viatges en avions. Minimitzar l'energia que gastem a casa i, tal com hem dit, el canvi més influent seria el de planificar les nostres vides per poder usar menys el cotxe. I, sobretot, reflexionar sobre el món que estem deixant pels nostres fills i néts i actuar en conseqüència. DE FET, POTSER seran els joves que faran el pas endavant. Ja han començat amb les accions de protesta dels ‘Divendres pel futur’ (#Fridaysforfuture) arreu del món i de Catalunya. Igual que va passar fa uns anys amb un altre canvi d’hàbits, quan molts joves van demanar a sons pares que deixessin de fumar, de ben segur que molts joves ara, amoïnats pel nostre futur, estaran demanat a les seves famílies que comencen a canviar abans que sigui massa tard. Ara és l’hora.
