HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Penjar els llaços grocs per edifici públics resulta ser un problema tan greu que fins i tot ha de passar pels tribunals perquè uns els pengen i els altres els volen fer treure"
De qualsevol cosa, la gent, em fem una excusa però sobretot en el món de la política. Alguns dirigents s’han acostumat a mentir i difamar i, com els xarlatans, la seva irresponsabilitat no té aturador. Precisament en el moment que vivim problemes greus i moltes diferències socials entre la societat opulenta i sobrada i l’altra mancada de tot, com la misèria, la manca d’aigua, els desnonats, la presó, els judicis sumaríssims, l’exili de pobra gent abandonada a la Mediterrània. La mentida està per sobre de les necessitats de les persones que els cal ajuda. Pels polítics farsants és més greu el problema dels llaços grocs que resoldre les malaurances que sofreix la societat; els llaços grocs son terriblement perniciosos i fan molt mal! Contrasts evident possible entre gent radical d’extrema dreta, semblant al fenomen dels naixement del feixisme, com a conseqüència de la crisi econòmica de l’any 1929. Els Trump, Bolsanaro o Tajani, entre altres líders ressusciten Hitler, Mussolini o Franco, que tanta sang, mort i foc van repartir pels camps i les misèries conseqüents que patiren la gent del moment. I a Espanya tenim líders que els copien i els exalcen. A Catalunya, en plena democràcia del segle XXI, el penjar els llaços grocs per edifici públics resulta ser un problema tan greu que fins i tot ha de passar pels tribunals perquè uns els pengen i els altres els volen fer treure. Una vertadera entelèquia difícil d’entendre. L’extrema dreta necessita justificar les seves mentides i els atacs a la democràcia que diuen defensar amb mà de ferro. Per això han de portar als tribunals els llaços grocs que inunden Catalunya quan son penjats perquè tenim presos polítics i exiliats. Son els mateixos que van aplicar el 155, abans de dialogar i de mirar de resoldre els problemes que mai s’haurien produït. Aquells que no desitjaven que fructifiqués la democràcia i no volien el referèndum del 1978 i que preferien, com en temps del dictador, manar, fer obeir i, si no se’ls escolta, reprimir. Hi ha gent que pateix presó per les seves idees però cap importància té si ho comparem amb llaços grocs penjats a balcons o lligats a fanals. La idiotesa humana arriba tan lluny que el petit arbre que tenim al davant no ens permet admirar el bosc del darrera o la palla de l’ull aliè ens dificulta veure la biga que portem al nostre. Tot és tan difícil de solucionar? I és que la idiotesa arriba al límit insospitat i la mentida s’imposa sobre la veritat. S’aconseguiran treure de la garjola, els presos polítics? No. I per què no? Perquè la sentència està escrita quan Aznar, Rivera i altres personatges acusen a Pedro Sánchez que, si necessita per governar els catalans, els amnistiaran. Si ho afirmen és que coneixen per endavant que els condemnaran. El sentit ideològic els delata i saben que els magistrats, afirmat per Cosidó, son dels seus i castigaran els líders catalans encara que sigui injust. Per un costat tenim aquests polítics que defensen la democràcia basant-se en una constitució que mai desitjaven perquè entenien que s’obrien uns portes de llibertats que haurien de continuar tancades. Quan l’hem tinguda l’han manipulat a la seva mesura. I uns altres, la majoria del poble català que no disposen d’altra raó que el dret a la manifestació i als llaços grocs com un símbol. Els nostres dirigents seguiran a la presó o a l’exili perquè PP i Cs prefereixen la presó i la venjança abans que el diàleg. Des dels tribunals partidistes s’actua contra símbols i manifestacions atacant la base de la democràcia, el diàleg i la llibertat d’expressió.
