CANDIDAT D'ERC-TORTOSA SÍ
"Tot apunta que una altra vegada serà la mobilització social i ciutadana, qui haurà de sortir en defensa riu i del territori"
GAIREBÉ coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, que va tenir lloc el passat 22 de març, el Tribunal Suprem donava a conèixer la sentència dictada l’11 de març en què desestimava el recurs contenciós administratiu presentat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús, entre altres ajuntaments i administracions, contra el pla hidrològic de la conca de l’Ebre presentat l’any 2016. LA SENTÈNCIA no reconeix el cabal mínim que seguint un criteri científic demanaven els recurrents, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat física del delta de l’Ebre, les activitats humanes que ara es desenvolupen i, en definitiva, l’ecosistema del tram final del riu. LES DADES tècniques aportades al recurs pels qui defensen el territori, són desestimades per la sentència del Tribunal Suprem, amb la justificació que el cabal ecològic previst al pla de l’Ebre és molt superiors al que es contempla en la resta de rius de l’Estat. TRIST ARGUMENT si tenim en compte que la realitat física del Delta és de constant regressió. A més, la Comissió Europea ha qüestionat les mesures de conservació dels rius que contemplen els diferents plans de conca del territori espanyol, amb uns cabals insuficients. LA SENTÈNCIA del Tribunal Suprem, desconeix la realitat ebrenca, ignora que el cabal pel qual lluitem no només és aquell que permet mantenir el bosc de ribera i les espècies aquàtiques que hi habiten, sinó que en el nostre cas, va molt més enllà, pretén mantenir l’espai natural del tram final del riu, des de Riba-roja fins a la desembocadura, amb el paisatge i l’entorn que té i amb una qualitat mediambiental òptima. DES DE L'EBRE s’han fet esforços per mantenir el nostre paisatge i els parcs naturals, a diferència d’altres comarques, que han buscat el seu desenvolupament en l’especulació urbanística o industrial. Nosaltres sempre hem optat per un paisatge net i per la riquesa que dona la natura i el respecte dels seus elements. I, de fet, aquest respecte per la biodiversitat de casa nostra, ha tingut el seu reconeixement per part de la Unesco, que ha declarat el nostre territori reserva de la biosfera, és a dir, un d’aquells pocs territoris que saben compaginar la conservació de la diversitat biològica amb el creixement econòmic i social. És, per tant, un reconeixement per als ebrencs que hem sabut combinar l’actuació humana amb la natura. AQUESTA SENTÈNCIA i els membres de l’òrgan que la dicta no entenen que estan atemptant contra la riquesa del nostre territori, que rau en la qualitat de vida que aquí es gaudeix. Vivim en un entorn urbà amb harmonia amb la natura, on no només tenim a la vora dos parcs naturals, sinó que els productes de la terra són variats i d’excepcional qualitat. Nosaltres sí que podem parlar de productes agrícoles i ramaders de km 0. Com ja hem comentat en més d’una ocasió, el nostre futur implica fer valdre els nostres paisatges, les produccions agrícoles de km 0 i la indústria agroalimentària que se’n deriva d’aquestes produccions. L'ESMENTADA sentència dona conformitat al contingut del pla hidrològic de l’Ebre (Reial Decret 1/2016), que deixa sense resoldre els problemes de regressió del Delta i, per tant, la seva subsistència. A més obre la porta a nous transvasaments d’aigua, en definitiva, el nostre ecosistema, que com hem dit és la font de la nostra riquesa, queda en perill per la seva vulnerabilitat. TOT APUNTA que una altra vegada serà la mobilització social i ciutadana, qui haurà de sortir en defensa riu i del territori.
