HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Tot els cau a sobre i Puigdemont si surt elegit diputat europeu els farà l’escac i mat"
La prepotència de l’Estat espanyol, creient que tot ho fan ben fet, interposant la “Unidad de España” per sobre de qualsevol altra consideració, els porta als greus errors que cometen en relació a Catalunya. La seva raó se la creuen i arriben a la conclusió que l’ús de qualsevol argúcia –lícita, il·lícita o dubtosa- totes son aplicables perquè “Espanya és una i indivisible”. I vet aquí que aquest error on hi cauen un cop i un altre podia aplicar-se en temps de dictadures. Però Espanya forma part d’Europa, i malgrat que el seu poder com Estat és enorme, les lleis s’han de complir en relació als Drets Humans a nivell mundial i les d’Europa a nivell de la Unió. La premsa, la televisió, el govern, els jutges, les forces armades, les elits econòmiques, el rei i l’opinió pública a qui se li han menjat “el coco”, segueixen l’esquema de la infalible raó i per aquest fet s’equivoquen continuadament. No els cal analitzar les actuacions a escometre per resoldre qualsevol problema en relació a Catalunya; pensen i creuen “tenim la raó i conseqüentment els catalans han de fer el que nosaltres diem”. I “com tenim raó no cal admetre l’existència del problema, no ens cal dialogar amb els més de dos milions de votants catalans rebels; hem de reprimir-los i prou”! El president Puigdemont amb la seva “huída y siendo un fugado” els va fer canviar el pas sense poder-lo extradir i els continua guanyant judicialment. No s’ho esperaven. Van creure que per la força del partit popular europeu aconseguirien guanyar per les declaracions dels seus líders, a base de condecoracions, distincions i el que calgui, com fan a Espanya en relació a Catalunya. Els poders polítics europeus fan costat per conveniència amb el PP espanyol però l’opinió pública l’han perduda i aviat perdran per la via judicial. A Europa els polítics que manen parlen, a l’uníson amb l’extrema dreta espanyola –Cs, PP i Vox- però la truita ha canviat per l’equivocació d’haver aplicat la llei de la repressió i la de “rebeldes y fugados”. La justícia espanyola està atrapada, com ho intueix Marchena, president del TS, quan per un costat la sentència dels presos està predeterminada i ha de ser condemnatòria, com demanen milions d’espanyols imbuïts pels poders i, per l’altre, si els condemnen cauen en la flagrant contradicció que Europa els alliberarà i exonerarà de les culpes. El cop de gràcia de Puigdemont es convertirà en l’escac i mat per uns fets on mai s’havia d’arribar. La política és diàleg, és entesa i voluntat d’aconseguir-la, d’igual a igual, donant peu a parlar de tot i assumir els resultats. Si s’hagués entaulat diàleg des del primer dia quan el PP va fer caure l’Estatut aprovat a les Corts, al Parlament i referendat, mai hauríem arribat a l’atzucac actual. Rajoy, i la història així ho reflectirà d’aquí uns anys, ha estat el gran culpable. La supèrbia de creure’s les falòrnies per sobre de qualsevol altra consideració els ha portat on som. Però les entrades als departaments de la Generalitat, amb detencions de persones incloses, sense les ordres judicials, els relats de les forces armades basats en informacions periodístiques, les actuacions violentes i no castigades de l’extrema dreta contra institucions, les urnes que buscaven i mai van trobar, la ràbia pels cops de porra de l’1-O que encara ho cataloguen de proporcional i exemplar, les eleccions convocades per guanyar-les l’1-D que van perdre, empresonar als guanyadors de les eleccions i aplicar el 155, tot els cau a sobre i Puigdemont si surt elegit diputat europeu els farà l’escac i mat.
