HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Han convertit Cuixart en un heroi, com també la resta dels empresonats i exiliats quan reclamen pacíficament, però sense por, llibertat d’expressió, de convocatòria o de reunió"
La prioritat d’en Cuixart, el president de l’Òmnium Cultural, no és sortir de la presó. El seu objectiu primordial és defensar els drets i les llibertats de Catalunya i d’Espanya. Resulten ben impactants, les paraules d’un empresonat de fa gairebé 500 dies de forma injusta, per defensar idees i sobretot la llibertat nacional. Pacifista per naturalesa, home de cultura, no és polític i mai no ho ha estat. És un empresari que, com milers de persones de Catalunya defensen el seu poble, de forma vehement i democràtica. Però des del moment que el van tancar va deixar de ser una persona desconeguda per passar a ser un heroi. Milers de catalans defensen el mateix des de l’anonimat i surten al carrer, es reuneixen i es manifesten. La repercussió de les manifestacions d’en Cuixart davant la societat catalana ha estat massiva; sis mil nous socis s’han donat d’alta a Òmnium, i més de mil pertanyen a les comarques tarragonines. Jo mateix, com a vocal de la junta directiva de les Terres de l’Ebre, vaig assessorar per fer-se’n un grup de nous socis. A bon segur cap associació civil d’Europa agrupa els més de 150.000 socis que disposa l’Òmnium. Les declaracions de Tardà davant el tribunal afirmant que un acte violent no val ni la independència de Catalunya ni la unitat d’Espanya o les de Turull quan denuncia que el TC no tracta de la mateixa manera als independentistes que al govern d’Espanya, quan han desoït tants cops les seves sentències, son ben diferents de les de Rajoy, Sáez de Santamaria, Montoro i Zoiro, quan interposen la “constitución”, “la ley”, “la separación de poderes”, “los que lo pusieron en marcha y yo no di ninguna orden”, la “inacción de los mozos”, “las compras de armas de guerra” i “el referendum ilegal”, que segons ells, son la base de la “democracia tan avanzada de España”. Tot el que fan és correcte i proporcional sense necessitat d’acceptar el diàleg, oblidant que les mobilitzacions ciutadanes sorgides espontàniament des de la societat civil indignada s’aixequen per gust d’uns polítics irresponsables. Rajoy sempre va creure que els problemes es resoldrien sols i la justícia ho arreglaria coartant i empresonant. La “unidad de la nación”, està per sobre de qualsevol altra consideració. I vet aquí el seu error, creient que la seva llei és l’única i vertadera malgrat la tractin ells mateixos de forma ben matussera, saltant-se-la tants cops com els convé només en defensa dels seus interessos i amb tribunals dirigits, com afirma Cosidó . Res a veure entre l’actitud popular catalana i la resposta del govern de Madrid. I no entenen, ni volen entendre què els diu el poble de Catalunya. Per aquest fet, totes les respostes han estat “no recuerdo” o “no me consta”. Urkullu, en canvi, parlant de dates concretes, cites, reunions, els ha desmuntat plenament. Es demanaran responsabilitats penals a aquests personatges, responsables de tants despropòsits, que com a testimonis han mentit davant els tribunals? Crec que això no es produirà perquè es creuen les mentides i la premsa madrilenya les justifica canviant frases, modificant el sentit només agafant part d’elles i mantenint que la “ley es la ley”. Sense diàleg polític Catalunya s’allunyarà cada cop més d’aquesta Espanya que sempre té raó, i la imposa per la forca que disposa. Així l’han convertit Cuixart en un heroi, com també la resta dels empresonats i exiliats quan reclamen pacíficament, però sense por, llibertat d’expressió, de convocatòria o de reunió, base de qualsevol democràcia. Conseqüentment l’Òmnium ha incrementat els associats amb milers de persones i si continua la repressió, l’augment serà constant.
