HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"A la vegada que a l’estranger es ven Espanya com un estat democràtic de primer nivell, s’empresonen sense judici a dirigents de Catalunya per rebel·lions imaginàries"
CATALUNYA sempre ha perdut davant Espanya, durant els tres-cents de la pèrdua de jurisdicció com a nació independent. La història es repeteix una i altra vegada. Quan els reis d’Espanya ho eren de Catalunya, però les nostres Corts legislaven i dictaven les lleis, la corona assumia allò que els diputats resolien. Així Pau Claris proclamà la primera República Catalana el gener del 1641 i a darreries de febrer moria enverinat. El poble català, mitjançant el parlament i el seu president, denunciaren els impostos que havia de pagar, fruit de la corrupció del vàlid reial conde-duque Olivares. I de forma periòdica s’han anat repetint les discòrdies entre Catalunya i Espanya fins els nostres dies. ARA les circumstàncies han canviat. Espanya és un estat integrat dins Europa i un país democràtic diferent a les dictadures nascudes d’un cop d’estat o dels "pronunciamentos". Vet aquí la diferència, entre les dictadures i la democràcia actual. Malgrat això el rei, el president del govern i el ministre Borrell han de vendre al món que Espanya és una democràcia consolidada, amb divisió de poders. PERÒ L'ESPANYA d’avui pateix una esclerosi sense precedents amb escàndols un rere l’altre que la desacrediten davant el món. El PP està enviscat per la corrupció i acusat d’organització criminal. L’excomisari Villarejo, en destapa de nous que escandalitzen a tothom. Des de la llotja del Real Madrid, s’acordaven construir autopistes innecessàries, aeroports que no mai han aterrat avions comercials, palaus de justícia que mai han funcionat, entre altres obres de cost milionari. Cada any s’espolien d’Espanya 90.000 milions d’euros a paradisos fiscals. L’atur espanyol és un dels més elevats d’Europa. L’endeutament de l’Estat s’incrementa continuadament. Els bancs, des del poder estatal s’han beneficiat de milers de milions per finançar-los, des del poder judicial se’ls afavoreix amb les hipoteques i continuen desnonant desgraciats que no poden pagar crèdits o lloguers. Pisos i blocs expropiats que es venen a fons voltors estrangers per multiplicar beneficis. Els tribunals, segons el whatsap del senador Cosidó, estan dominats pel darrere, pel partit més corrupte d’Europa. La monarquia espanyola, parla de llei i de Constitució pel bon enteniment de la ciutadania però pren part al costat d’aquells que la llei se la fan a la seva mesura. Els tres poders de l’estat democràtic estan en fallida tècnica, amb la complaença d’una premsa amiga que alimenta la confrontació i l’anticatalanisme. L'ANTIGA dreta del PP, s’ha disgregat entre Cs, PP i Vox tirant cada cop a postures extremades. Líders del socialisme espanyol, cada dia son menys socialdemòcrates, com Felipe González, Guerra o Borrell; abandonen l’americana de vellut de la joventut i s’acomoden a la vida de portes giratòries i de sous substanciosos, fent possible l’enderrocament del president Sánchez, aliant-se als manifestants d’extrema dreta de la plaça Colón. A la vegada que a l’estranger es ven Espanya com un estat democràtic de primer nivell, s’empresonen sense judici a dirigents de Catalunya per rebel·lions imaginàries i Vox, des de postures radicals contràries a la Constitució i a Europa, exerceix d’acusació particular. Tot són despropòsits, contraris al que Espanya vol fer creure al món i símptomes d’un estat en descomposició que defensa a ultrança els privilegis, malgrat que tambaleja sense rumb. La debilitat l’estableixen en la irrenunciable “Unidad de España”. Tenim eleccions al caure i Catalunya serà el centre del debat electoral d’uns i altres per atacar la insolidaritat d’una “región” que és culpable de tots els mals i l’excusa de tants despropòsits de l’Espanya actual. I per contra si no alliberen els presos polítics, tancats injustament i no s’estableix un diàleg clar, la democràcia espanyola restarà dubtosa arreu del món.
