PORTAVEU DE LA CUP-AE TORTOSA
"Crec profundament en la sanitat pública. És un tresor, un dret... però ens l’estan robant. Poc a poc, deteriorant el servei"
Escric esta carta després d’haver superat un càncer. És una carta personal però també política. Personal per transmetre un missatge d’esperança, hi ha vida després del túnel com em van dir al rebre la notícia. Tot i les retallades i la mala gestió (que veu la salut com un cost i no com un dret), tenim encara, un decent sistema de salut. Un sistema que en estos casos greus, actua amb celeritat, professionalitat i amb bons recursos. És cert que el meu càncer, testicular, tenia un millor diagnòstic que altres, però és fonamental compartir la malaltia amb el teu entorn, deixar-se estimar i tenir una actitud positiva. És difícil, però és la primera batalla abans de la quimioteràpia. Tenim uns tractaments que cada vegada són menys agressius. Amb això no vull traure dramatisme a l’assumpte, és una malaltia greu amb un procés de tractament molt dur, però hem d’afrontar-lo amb valentia. Per una banda o altra ens tocarà, un de cada dos homes tindrà càncer i una de cada tres dones. En estos mesos algunes persones que em volien transmetre la seua estima em tractaven com un condemnat a mort, perquè la paraula càncer té estes connotacions. Però una persona amb càncer, té més opcions de sobreviure que de morir, i si no ens diuen el contrari, amb esta esperança hem d’acompanyar el tractament i la persona malalta. També en el plànol personal m’agradaria destacar, perquè té un gran valor en moments tant durs, la gran qualitat humana de l’equip d’urologia de l’Hospital Verge de la Cinta, no es pot tenir millor tacte humà per tractar el tema. Un 10! Com les infermeres i infermers de l’hospital de dia del Sant Joan de Reus, sempre amb un somriure. I els conductors i conductores de les ambulàncies, sempre amables. Detalls i maneres que fan més suportable moments tan durs. Gràcies. Però el càncer també m’ha permès conèixer mancances del nostre sistema sanitari. I vull aprofitar per denunciar-les. Perquè no invertir en sanitat i permetre que es deteriore el sistema públic hauria de ser un delicte. De fet, és un assassinat silenciós. I que ens pot afectar a qualsevol dels que no podem o no volem pagar una assegurança privada: - El tumor me’l van trobar al setembre. Però al juliol vaig notar un dolor a un testicle, era ja de nit i vaig pujar a urgències de l’HVC. En obrir la porta, hi havia tanta gent esperant, que vaig pensar, a veure si demà no em fa mal. En el meu cas, em podria haver estalviat sessions o potser tota la quimioteràpia, i em pregunte, a quantes persones els haurà passat el mateix? - A urologia han perdut un uròleg davant la passivitat de la direcció del centre. Un 25% menys del servei per atendre la mateixa població. Això és responsabilitat de la direcció de l’hospital. Per què no fa res per evitar que marxe qui ja està o vingue qui fa falta. I no és només a urologia. Quan un conseller/a, un alt càrrec polític o un alcalde rellevant tenen un problema no han d’esperar ni fer cues, passant per davant de totes nosaltres. Ells o elles no pateixen les conseqüències de la seua gestió o la del seu partit. - He vist itineraris en ambulància de persones malaltes que venien de la Ribera i havien de passar per Tortosa per arribar a Reus o Tarragona, he patit esperes llargues per una ambulància després d’una sessió de quimioteràpia. Una empresa, que tot i treballar per l’administració pública, precaritza les condicions de treball amb pràctiques legals per reduir costos. - Us anime a veure l’hospital Sant Joan de Reus. Un edifici colossal, desmesurat... A qui li interessaria fer una obra tan cara? I per un nou hospital a l’Ebre no hi ha diners? - Lo del CAP del Temple no té nom. Ja ho van denunciar la federació d’associacions de veïns i veïnes de Tortosa. És un miracle que t’agafen el telèfon. Pots estar una hora esperant torn per una gestió de dos minuts. Si sol·licites cita amb la metgessa de capçalera tardaràs entre quinze dies i un mes. M’he trobat amb persones amb grip i febre que per fer la baixa o un justificant s’havien d’esperar una hora per demanar cita, tornar dues hores més tard a la visita i esperar una bona estona per entrar-hi. I això amb febre. Crec profundament en la sanitat pública. És un tresor, un dret... però ens l’estan robant. Poc a poc, deteriorant el servei. Als que ara ens diuen que per proclamar la independència cal ampliar la base social i sumar gent, els diria que deixen de fer discursets i des del govern, aposten per la sanitat pública, la de tots i totes, i deixen de maltractar-la. Amb polítiques socials reals és com podem ampliar eixa base.
