HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"El judici serà recordat pels llibres d’història com la gran fal·làcia que va viure la democràcia"
Em reafirmo en creure que el judici contra els presos catalans, polítics i líders de la societat civil, serà recordat pels llibres d’història. I té una clara explicació; perquè els jutges saben que a Espanya es jutjarà d’una manera i a Europa d’una altra. El ridícul de la justícia hispànica pot ser espantós. De fet els tribunals europeus quan se’ls ha demanat l’extradició dels polítics exiliats s’han pronunciat de forma inequívocament adversa als espanyols. Vet aquí que el president Sánchez ha anat a Europa al TDH a predicar que a Espanya existeix divisió de poders. Sap que no és veritat; recorda, per paraules de la Soraya, que hores o dies abans ja afirmava com havien d’actuar els jutges; recorda que Cosidó, va dir als militants del seu partit que la sala segona la tenien controlada; coneix l’amistat entre jutges, els jocs d’influències entre ells i el favor als bancs, i en coneix altres, publicades i evidents que demostren que la divisió de poders a Espanya no existeix. Una cosa és que el president del govern estigui atrapat entre el que sap, pensa i desitjaria, i el que volen, saben i desitgen els adversaris quan el tracten de “felón y traidor”. Catalunya, sempre s’ha fet servir per uns i altres, com a instrument electoral a Espanya. Quan els convé, “hablan el catalán en la intimidad” mentre ara als catalans ens cataloguen com als de la ETA. El president i altres líders espanyols coneixen la veritat però han de refusar-la perquè “la Unidad de la Nación”, està per sobre de qualsevol altra consideració. Catalunya, la zona més productiva d’Espanya i del sud d’Europa, no la poden deixar marxar; l’han de tenir subjecta i arrenglerada, sigui com sigui, basant-se en mentides i falsedats. Davant d’Europa s’ha de vendre que el judici no té res a veure amb el dret d’autodeterminació dels pobles, com a resolució bàsica dels Drets Humans, aprovada pels socialistes al Congrés de Suresnes. S’han d’inventar relats policials, periodístics i judicials que siguin constitutius de delicte i han de provar l’indemostrable. És igual que els policies abandonessin les armes carregades expressament dins dels vehicles oberts, el dia de la Conselleria d’Hisenda, és iguals que el dia del referèndum “il·legal” peguessin a tord i a dret a àvies i xafessin vidres i destruïssin portes dels col·legis electorals, és igual que “en nombre de la ley y la constitución”, violentessin gent amb els braços en alt, pacífics i repetint només, un cop i un altre, “volem votar”. Tot és igual; l’important és “el a por ellos” i mai iniciar el diàleg entre iguals. Cal reprimir perquè amb els catalans, com els de la ETA, no s’hi pot negociar. Ja no se’n recorden quan deien “sin violencia siempre se podria negociar”. Els catalans tenim davant aquest macrojudici, la gran responsabilitat de defensar la democràcia. Davant tantes il·legalitats, tants errors, tants incompliments, tantes vexacions als presos polítics, hem de defensar els nostres drets civils i per antonomàsia el dels espanyols i el dels europeus. El repte del tribunal és enorme; si la sentència està escrita saben que el tribunal d’Estrasburg fallarà contra ells, com ja ha fallat el tribunal federal de Schleswig-Holstein catalogat despectivament de “regional”. Si redueixen les penes emprant l’equitat judicial i el pes de la veritat, la dreta se’ls menjarà. Vet aquí l’atzucac que els jutges tenen davant per la ratera que Rajoy els va parar. El judici serà recordat pels llibres d’història com la gran fal·làcia que va viure la democràcia i, segons els seus resultats, les estructures democràtiques de la vella Europa poden balandrejar i, fins i tot, enderrocar-se.
