HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Ho pagarem car, Espanya i Catalunya, quan des de l’autoritarisme es lluita contra la llibertat d’uns i altres"
El president dels Estats Units, Trump, com a líder del món democràtic, ha canviat la forma de fer política. Nega el canvi climàtic, aposta per l’armament, consagra la desigualtat entre persones i ataca la emigració. Els polítics, pel general, sempre han emprat els sistemes que millor afavorien les seves idees però actualment traspassen les més simples normes ètiques. Trump usa totes les trampes possibles per aconseguir els objectius; menteix descaradament quan li convé, expulsa del govern els que no fan el que ell vol i perjudica o beneficia la ciutadania segons els seus capricis; és el promotor més clarivident de les fake news. Mai, un líder democràtic havia arribat tan lluny. Aquesta formula política beneficia clarament els poderosos i perjudica els pobres i a les classes mitjanes, que son la base de les economies occidentals. I el més greu és que la seva influència s’estén arreu del món. Amb l’obertura del mur de Berlin vam creure que la claror democràtica s’aniria imposant. Però la caiguda de Lehman Brothers va provocar una crisi econòmica com la del 1929. Tot el sud d’Europa en pagà les conseqüències, per l’endeutament públic i privat que patia. Espanya va actuar salvant els bancs davant de la gran fallida de Bankia i caixes que havien apostat pel “totxo”. L’euro que no es podia devaluar, com anteriorment es combatien les crisis devaluant la moneda va empobrir la ciutadania; l’atur es va intensificar, els sous van baixar i moltes famílies foren els desnonades per no pagar lloguers o crèdits, i les prestacions socials van desaparèixer; amb aquests despropòsits es va compensar la crisi retallant el benestar general. Davant del malestar produït, cada país i també cada ciutadà intenta salvar la situació adversa. Pretén gaudir del poc que disposa i paradoxalment es mostra insolidari; així neixen les polítiques excloents i populistes de les extremes dretes. No només Trump l’ha emprés com símbol, també Rússia de Putin, Brasil de Bolsonaro o Turquia d’Erdogan. Però també arreu d’Europa apareixen els fenòmens de Le Pen a França o Vox a Espanya amb el suport descarat del PP i Cs; com també a Itàlia, Àustria, Polònia o Hongria. És un fenomen a l’auge allunyant-se de l’ètica, que fa més rics els que ja ho son i empobreix a la resta de la ciutadania. Els poderosos paguen menys impostos i conseqüentment no es poden atendre les prestacions socials o les atencions bàsiques dels humils. S’ha anat copiant la política del “si vols, pots” aplicada als Estats Units, incrementant les bosses de pobresa i augmentant les desigualtats socials. I el contrasentit d’aquest fenomen és que sectors socials baixos, per conservar el poc que disposen, alguns donen el vot a l’extrema dreta que paradoxalment porta a endurir més la situació econòmica. S’allunya, doncs, l’esperança de progrés i la humanització mentre l’autoritarisme va guanyant terreny. I l’enrenou s’ha magnificat en el moment que Catalunya, emparant-se en els Drets de l’Home, reclama l’autodeterminació. En demanar-ho se’ns negà el diàleg i poder celebrar un referèndum pactat excusant-se en la Constitució que enlloc no ho prohibeix implícitament. I així la dreta del govern, emparant-se en proves falses i maquinacions judicials prevaricadores ha arribat a empresonar els polítics catalans i membres destacats de les associacions civils, acusats particularment per l’extrema dreta de Vox, amb el suport clar de PP i Cs i el contradictori PSOE que quan li va convenir va accedir el 155 i ara Borrell, “desinfecta” Catalunya i escampa fake news al món, pagant-ho entre tots. Aquest és el camí que marxa contra el progrés i la veritat. Ho pagarem car, Espanya i Catalunya, quan des de l’autoritarisme es lluita contra la llibertat d’uns i altres.
