HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"A Extremadura, el seu parlament, va aprovar, inclosos els socialistes, que calia aplicar el 155 a Catalunya"
Ens apropem a eleccions i tenim pressupostos i presos polítics enmig. I a Espanya, per embolicar la troca, és parla més de Catalunya que els problemes que tenen ells a nivell de partit o els que els afecten essencialment. La base és parlar de Torra, del “separatismo”, de “los huídos”, de “los gastos inútiles”, de “los presupuestos pactados en la cárcel”, de la “intolerancia” i la “insolidariadad”. S’excusen en la palla de l’ull aliè i mai s’adonen que Espanya porta una biga travessada de fa segles que no solucionen perquè les oligarquies madrilenyes i d’altres zones que viuen a la capital d’Espanya, no ho permeten. Aquells que omplen la butxaca amb els diners provinents de l’alt funcionariat, heretat en molts casos d’avis, pares, fills i néts, o els propietaris de latifundis i col·locats a les elits empresarials, polítiques o judicials, que en temps dictatorials disposaven dels beneplàcits, i, passats quaranta anys, els mantenen, ells o els seus descendents, no volen que canviï res. Aquests, des de la política o dels càrrecs, son nuclis d’opinió; controlen la premsa, el govern, el poder judicial i els actors del domini i, molts cops, des de la llotja del Reial Madrid, aconsegueixen grans negocis, com és el Castor o autopistes que es construïren doblades i son rescatades entre tots. Es mantén la trista realitat que vam pensar quedaria traspassada en democràcia. Però l’han reviscolada, l’han adaptada creant lleis caragolades, sempre a favor seu, amb una monarquia que ningú va elegir i va rehabilitar el dictador, on imposen la seva justícia, sense atendre altres raonaments que els seus. La democràcia son ells i essent els continuadors del franquisme, no volen deixar la direcció per beneficiar-se’n. A Andalusia, el tema principal en la seva campanya electoral va ser vendre Catalunya adjudicant-nos els adjectius esmentats i d’altres molt pitjors que propinaven odi i venjança. A Extremadura, el seu parlament, va aprovar, inclosos els socialistes, que calia aplicar el 155 a Catalunya, “país con pelas pero sin ley”. I la convenció del PP, on han participat personatges que destruïren els ordinadors i els discs durs que podien culpar-los del finançament il·legal, amb diners de fons reservats s’han investigat jutges, banquers i polítics. La majoria dels seus ministres uns estan empresonats per lladres i altres s’han pogut escapar per l’evasió de proves, la base del seu discurs sempre va dirigit contra Catalunya. Resulta penós que l’extrema dreta s’hagi apoderat d’Espanya amb l’ajuda del PP i Cs. I vet aquí, que davant el procés contra els presos polítics empresonats il·legalment sense judici, s’hagin de manipular vídeos que han de servir com a prova, apareguin artistes com la Carme Maura que “el Mundo” i altra premsa addicta al nacionalisme espanyol, s’aprofiti de la seva catalanofòbia i des del món de la justícia, barallant-se, allunyant-se de l’equitat i la igualtat de la llei, puguin beneficiar els violadors de la “Manada”, o els bancs per les hipoteques. Catalunya és qui més contribueix a la caixa de solidaritat territorial i en canvi és titllada d’insolidària. Les obres públiques que hom necessita pel seu desenvolupament social i econòmic no arriben i quan es pressuposten inverteixen el 30% del previst, malgrat el dèficit fiscal. El corredor del Mediterrani és un conte de mai acabar perjudicant tota la costa entre Cadis i Girona, i inverteixen, en canvi, en AVE sense ser rendible, i tenim rodalies des d’Ulldecona o de Riba-roja a Barcelona, que mantenen els mateixos retards de fa 70 anys. Malparlant de Catalunya, sense arreglar els problemes d’Espanya, s’incrementen a diari els que volen marxar d’aquest Estat repressor i intolerant.
