POLITÒLEG I INVESTIGADOR SOCIAL
"Uns pressupostos que, si superen el debat de les esmenes a la totalitat, es tramitaran en un ambient enterbolit pel judici de l’1-O i com avantsala de la precampanya electoral"
El projecte de llei dels pressupostos generals arriba en un context tens per la crisi catalana i l’ascens de la ultradreta, i sense els suports necessaris garantits per a la seva aprovació. Uns comptes expansius per començar a revertir les conseqüències de la crisi i de les retallades socials, que incorporen augments significatius per a pensions, sous públics, subsidis d’atur, polítiques d’habitatge i d’atenció a la dependència i per a lluitar contra la violència masclista. Uns increments en les partides socials supeditats a que es compleixin les previsions d’ingressos a través de la pujada de l’IRPF i de noves taxes. Una situació poc creïble en un context de desacceleració econòmica. L’executiu de Pedro Sánchez no té assegurat el suport de la majoria que va fer possible la moció de censura. L’incert tràmit parlamentari és un terreny pantanós on, Sánchez, juga les seves cartes per intentar esgotar la legislatura i, l’independentisme, no pot donar-li suport a canvi de res. En el seu intent de seduir l’independentisme Sánchez eleva la inversió a Catalunya; un augment significatiu respecte als pressupostos de l’etapa del PP, però que és insuficient per a complir amb la promesa d’inversió segons el pes real de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat, tal i com estableix l’Estatut. Així mateix, en l’hipotètic cas d’aprovar-se, caldria veure que és realment el que s’executaria ja que l’hemeroteca està plena d’incompliments. Per la seva banda, des de l’independentisme s’exigeixen gestos que posin fre a la repressió judicial i policial, i que serveixin per avançar cap a una solució política envers l’autodeterminació, deixant enrere taules de diàleg sense contingut que no passen de ser meres gesticulacions. Així mateix, l’independentisme viu sota l’amenaça constant de la repressió i amb el temor que deixar caure el govern central podria obrir les portes a un triumvirat de dretes que ja ha avisat que aplicaria immediatament un 155 extrem. Una escletxa d’oportunitat per alguns seria la triple carambola d’aprovar els pressupostos generals, els de la Generalitat i els de l’Ajuntament de Barcelona. Un escenari, si més no, que milloraria les condicions de vida de les classes populars i treballadores. No obstant, l’estratègia de Sánchez també podria llegir-se com un acte propagandístic de cara a les properes conteses electorals i, alhora, per aprofundir en les diferències estratègiques dels partits independentistes. En aquest sentit, és públic que Sánchez està disposat a esgotar la legislatura prorrogant, si cal, els pressupostos de l’executiu del PP. Un escenari complex, on la minoria absoluta amb la que governa, la pressió de la caverna mediàtica i la bel·ligerància de la triple aliança reaccionaria –crescuda després d’aconseguir el govern d’Andalusia–, li farien gairebé impossible governar. Una situació enrevessada, on els diferents implicats han de valorar molt bé les conseqüències de les seves decisions. Uns pressupostos que, si superen el debat de les esmenes a la totalitat, es tramitaran en un ambient enterbolit pel judici de l’1-O i com avantsala de la precampanya electoral de les decisives eleccions municipals i europees.
