HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Al marge dels diners cal que els presos polítics siguin alliberats preventivament. Les lleis que Espanya aplica per solucionar “la Unidad indestructible de la Nación” mai resoldran el problema "
Iceta diu que els pressupostos tenen arguments per seduir Catalunya. Té tota la raó. Son anys i panys que passem sense que a casa nostra es facin les obres promeses necessàries per l’economia i la gent. Poso l’exemple de Gandesa quan l’any 1995 es va aprovar la variant de la N-420. Han passat més de 20 anys i la plaça de la Farola, cruïlla de camins entre Catalunya, Aragó i València, rep tot el trànsit saragossà direcció al mar que unit a l’encreuament natural de vàries carreteres comarcals, les aturades i els col·lapses son reincidents. Son moltes promeses incomplertes! L’expresident Mas va portar 21 punts a l’expresident Rajoy per suavitzar la retallada estatutària; quants van ser admesos?, cap! Ara, Pedro Sánchez vol rectificar i seduir els catalans creient que els diners ho poden tapar tot. I Catalunya estima correctament si s’avalua el dèficit fiscal que sofreix. És evident que carreteres i la resta d’infraestructures catalanes estan finançades per davall de les necessitats i moltes d’elles oblidades. Però els diners no ho son tot! Cal respecte i cal retornar a l’essència del problema inicial que ha portat a la presó a polítics honrats i l’Estat els ha engarjolat injustament. Els catalans paguem i els diners que aportem, retornen en petites quantitats segons la voluntat d’aquells que els distribueixen i sempre n’arriben menys dels pressupostats per finançar les necessitats reals. Al marge dels diners cal que els presos polítics siguin alliberats preventivament. Les lleis que Espanya aplica per solucionar “la Unidad indestructible de la Nación” mai portaran a resoldre el problema que patim. Només dialogant i cercant solucions les podem escometre. I ara s’ha arribat massa lluny combatent els sentiments del poble amb la presó, la venjança i la mentida. Els diners son fonamentals però no ho son tot davant de la injustícia d’empresonar gent innocent perquè incompleixen el que jutges polititzats desitgen. Afirmen que la Constitució, que molts d’ells en van renegar, i la Corona, que va ser imposada pel general Franco, poden ser la base de la convivència. El fonament de la democràcia està en el diàleg continuat i cercar solucions equànimes per tots i en cada moment. La repressió mai és la solució ni fomenta la coexistència. Sánchez ho té difícil. Ha de passar per la maroma imposada pel tripartit franquista de Cs, PP i Vox, la premsa madrilenya i l’opinió publica espanyola per demostrar que no s’ha “venut a los separatistas”. L’independentisme català tampoc ho té fàcil; ha de deixar passar el tràmit dels pressupostos per donar temps a repensar al president espanyol de fer moure el Fiscal General i facilitar la sortida de la presó dels polítics empresonats il·legalment. Però mai s’aprovaran els pressupostos de l’Estat, per molt favorables que siguin per Catalunya, si aquests no s’alliberen. L’independentisme pot semblar dividit i tenir opinions divergents entre ER i el PDCAT, i aquests en el seu interior. El president Torra no pot decidir allò que voldria, mantenint-se interí esperant que Puigdemont torni a ocupar el càrrec que li nega la justícia espanyola i a més el tracta de “huido”. Però els pressupostos no s’aprovaran. Tot plegat resulta molt difícil de resoldre. L’embolic s’engrandeix i Iceta que vol seduir els catalans amb uns pressupostos equilibrats pesarà menys que els sentiments de milions de catalans que no entenen gens ni mica que els seus líders estiguin empresonats. El PSOE va quedar marcat quan va accedir a les exigències del PP i del rei a aplicar el 155 i això pesa més que les seduccions i els bons gestos. Pressupostos i presos, tot va lligat pel bon enteniment!
