HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Amb VOX han trobat la forma a la seva sabata, tant el PP com Cs"
La dreta espanyola era fins l’aparició de Cs i recentment Vox, la dreta i l’extrema dreta tot junt. Els més extremats franquistes, alguns encara carlistes i altres residus de Fuerza Nueva, tots ells, votaven a l’uníson al PP. Ja hagueren temptatives amb el CDS i abans amb AP, de distingir la dreta civilitzada dels defensors del feixisme i del franquisme que cohabitava en letargia la seva resurrecció. Durant anys el PP havia aglutinat sota les seves sigles les dretes liberals, les demòcrates cristianes i les feixistes. Un totum revolutum que tenia els avantatges i també els inconvenients en homologar el PP a la dreta europea. Però Espanya és diferent inclús en assolir la democràcia i la Constitució, instituint un cap d’estat reial no votat ni ratificat pel poble, sinó imposat i creat per Franco, que amb un cop d’estat havia guanyat i destruït per la força de les armes la República i el govern legal. Dictador col·laborador de Mussolini i de Hitler que plegats tants milions de morts van causar amb les guerres que van iniciar. Franco va morir al llit, al contrari dels altres, i es va construir el Valle de los Caídos, per ser perpetuat com un faraó. Espanya és diferent, sense cap mena de dubte. I analitzin la seva diferència quan el PSOE havent governat Espanya durant anys, hipotètics opositors a la dictadura, no s’atreviren a treure les exèquies del “caudillo” de l’ignominiosa sepultura. I manca veure si ara ho aconseguiran amb opositors poderosos com el prior de la basílica, falangista declarat. Els funcionaris, els militars, les elits econòmiques, l’església i el poder judicial han disposat durant els anys de la democràcia més poder que el mateix govern. Tant PP com PSOE, per mantenir llurs governs, no podien entorpir el camí d’aquells que directament o indirecta, imposaven les seves voluntat i feien rodar l’engranatge de l’estat d’acord amb els seus desitjos i beneficis. Sense dubte Espanya és diferent com ho fou durant segles i, fins i tot, per traçar les vies fèrries amb un ample distint al d’Europa, per no poder ser envaïda pels exèrcits veïns de damunt dels Pirineus. I així els franquistes autocràtics durant la dictadura votaren en contra de la Constitució mentre ara, en democràcia, la defensen a ultrança, com també l’actual europeisme de conveniència havent optat històricament per l’aïllament. Amb VOX han trobat la forma a la seva sabata, tant el PP com Cs. Els imposen les condicions “masclistes” patides de sempre a Andalusia, territori ric però emboirat pels latifundis i pels propietaris que vivint de renda a Madrid han gaudit dels privilegis del poder. Malgrat tanta riquesa agrícola tenen l’atur més alt d’Espanya, subvencionat, treballant 30 dies per any que complementen amb tasques no declarades, en perjudici propi i per tots els espanyols. El PSOE, impotent, durant 40 anys de govern no ha pogut vèncer el caciquisme ancestral; VOX, amb poques setmanes, aconseguirà mantenir l’autoritarisme dels “señoritos” nodrit durant segles. Vet aquí l’emprenyada de Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona, que havent canviat de camisa política, ha de sofrir com el partit que li dóna cobertura és l’extrema dreta homologat al Front National de Le Pen. Els tres partits, molts els pesi a alguns, han sorgit del PP i aquests han estat i son els continuadors del feixisme que va enderrocar la República i el seu govern. Son els que van entronitzar al “generalisimo” com un heroi, i son els defensors del caciquisme i el catolicisme acomodat a la seva mesura. A Andalusia seguirà la pobresa endèmica havent passat de l’un a tres al tres a un.
