HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Els ànims reconciliadors d’en Sánchez s’han vist copsats per la dreta descarada que vol aldarulls, confrontacions i fer veure al món que la gent a Catalunya es pega pels carrers"
LA DRETA I L’EXTREMA DRETA, EMPRENYATS El PP, Cs i VOX no poden admetre que el president Sánchez domini la situació política espanyola des de la presidència de l’Estat. Tampoc no comprenen com segueix manant malgrat els grans equilibris que ha de fer per aconseguir-ho. Preveien que cauria als pocs dies i ja dura més de 6 mesos. Els ha sortit el tret per la culata i l’emprenyada els arriba als límits de la histèria. Senten ràbia i demanen eleccions que potser perdrien; així ho diuen les enquestes. Només l’aparició de VOX els dóna alguna esperança, encara que el fenomen d’Andalusia no és el mateix que els resultats que poden treure a Espanya. I a més, si obtenen bons resultats els votants vindran del PP i Cs i conseqüentment passaran d’una dreta extremada a una de radical. Gens bo pot representar ni per Espanya, ni per Europa el traspàs de votants a posicions gens favorables per l’enteniment i la raó. Si difícil resulta entendre’s amb el PP que sempre s’han negat a enraonar per cercar solucions a Catalunya, empaitats pel Cs, anticatalans per norma, i contraris a les virtuts del poble en quant a llengua, costums i institucions, com VOX, més a la dreta encara, pot ajudar al bon enteniment? Tot això ho hem vist un any després del 21-D quan Pedro Sánchez s’ha equivocat convocant un Consell de Ministres a Barcelona. Alguns diuen que ha estat una provocació en tota regla. Per mi ha estat una manca de realisme. Podia convocar un consell on vulgui i quan ho desitgi però mai el mateix dia d’unes eleccions imposades a la seva mesura des de Madrid, havent implantat el 155, amb líders a la presó, que pensaven guanyar i les van perdre. Els ànims reconciliadors d’en Sánchez s’han vist copsats per la dreta descarada que vol aldarulls, confrontacions i fer veure al món que la gent a Catalunya es pega pels carrers, per barons dels seu mateix partit que tenen por a perdre les seves cadires on manen i l’estratègia d’Iceta que pensava poder suavitzar el poble amb aportacions estètiques com ratificar el tema de l’afusellament del president Companys, sense haver anul·lat el judici, el nom de l’aeroport i els 112 milions per carreteres que fa anys s’havien inaugurar, i pressupostades no s’acabaren mai les obres. Quants milions ha costat convocar el consell a Barcelona sense treure’n altres resultats que provocar milers de pacífics manifestants sortissin al carrer demanant l’alliberament dels líders catalans empresonats de forma il·lícita emprant una justícia manipulada i repressiva? Voler dialogar com a demòcrata amb voluntat de resoldre els problemes políticament serà un mèrit, però mal encaixat per l’independentisme per la data inapropiada, per molts barons dels seus i atacat per l’extrema dreta encabritada. A Catalunya es consolida i augmentarà l’independentisme mentre no surtin els polítics de la presó. La justícia sap que manipulen fets, dades i accions malgrat l’ajut de la premsa madrilenya i l’extrema dreta. Ho saben i queden retratats davant tot el món. Volien i desitjaven enfrontaments i malgrat els infiltrats -que caldria saber qui els ha pagat- la gent pacífica els ha repudiat a les mateixes manifestacions, els ha escridassat i s’han restablert les malifetes que pretenien. El TC malgrat saber que empren la manipulació per mantenir els presos, amb sentències que ja les tenen escrites i determinades per davant, no vol donar el coll a tòrcer. I vet aquí que aquesta equivocació incitada per Rajoy en judicialitzar la política, Espanya n’haurà de pagar un preu molt alt. Desprestigi internacional, homologació a Turquia i malgrat la repressió de la dreta, Catalunya acabarà sortint-ne guanyadora.
