HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"El dia 21 és d’esperar que no sembli una provocació, com tampoc han d’haver morts, com desitjarien alguns. El poble català és pacífic i cívic per naturalesa"
Quan Pedro Sánchez va ser elegit president de govern amb els vots d’ERC i PDCAT per expulsar del govern a Rajoy, un dels principis que va manifestar –i estimo que ho va dir de cor- era que el Consell de Ministres es reuniria a diferents llocs de l’Estat. Catalunya havia estat clarament maltractada pel govern del PP, digué, i calia apaivagar la indignació. Una mesura podria ser reunir-se a Barcelona. Però les realitats canvien dia a dia. La formació del govern, nascut de la moció de censura, demostrava que es pretenia equilibrar forces, entre els favorables i els contraris a Catalunya. Malgrat tot, un servidor, des d’aquestes pàgines vaig aplaudir immediatament que des del govern es parlés de diàleg i no de repressió sistematitzada com la practicada pel PP. Em va incitar un dubte el nomenament de Borrell, preclar aliat a l’extrema dreta de SCC, al costat de Fernández Díaz, patrocinador de la destrucció de la sanitat catalana, i personatges com Arrimades o Garcia Albiol. Apreciava, però, en la persona de Sánchez diferències d’actitud, que pretenia canviar l’estat vetust venut als poders fàctics, a la llotja del Real Madrid, amb una justícia parcial a favor dels poderosos, on la classe mitjana perdia poder adquisitiu i la gent pobra, en no pagar el lloguer o la hipoteca, eren desnonats sistemàticament. Els resultats de les eleccions d’Andalusia semblava haver fet canviar el rumb de Sánchez, amenaçant a les Corts sobre Catalunya d’aplicar el 155. Reunint el consell de ministres a Barcelona, el que de principi no semblava una provocació, ara ho aparentava. La presidenta andalusa, havent perdut tants vots, ja es va expressar dient que havia estat un error no haver basat els mítings atacant Catalunya com PP, Cs i VOX. Sánchez, novament, ha de passar la maroma d’aparentar no donar res a Catalunya perdent els estrips com va demostrar al debat del Parlament. Alguns barons volen mantenir el poder davant les properes eleccions i seguint atacant-nos tenen les properes eleccions assegurades. Però si abans del Consell de Ministres, s’arriben a reunir Sánchez i Torra secundats per membres dels governs, prenent acords convincents, la indignació ciutadana s’apaivagarà. S’haurà d’arribar a solucions sobre els presos, l’exili i la vaga de fam. Altrament tot continuarà tibat, si tanta injustícia basada en proves falses, buscades per empresonar, per revenja i creant intolerància a Espanya, no es pretén suavitzar. Estem convençuts que els membres del TC i la resta d’elits judicials van caure a la ratera que Rajoy els va parar. Però sense mena de dubte saben que és injust mantenir-los en presó preventiva com a simples lladres o violadors. Aquests jutges han de reflexionar i abandonar l’inequívoc principi “de la Unidad de España”. Sense solucions en aquest sentit la indignació prosseguirà. S’ha de jutjar segons justícia evitant la passió i les lleis esbiaixades. Si no és així el problema augmentarà. El dia 21 és d’esperar que no sembli una provocació, com tampoc han d’haver morts, com desitjarien alguns. El poble català és pacífic i cívic per naturalesa. Cal serenor, fermesa i molt seny. Sabem que poden existir infiltrats seguint la voluntat de demostrar l’indemostrable; que a Catalunya s’actua violentament. La premsa madrilenya, les televisions ja ho venen com un fet gairebé segur. La meva opinió pot ser insignificant però des d’aquestes pàgines demano prudència. El dret de la manifestació és intocable però amb la cara destapada, sense destruir res i amb civisme. Catalunya té molt a perdre i Espanya, sense afany revisor, també; Europa així ho expressa. L’extrema dreta prefereix guanyar saltant lleis i moralitat. Nosaltres, si existeix provocació, fermesa i seny.
