INFORMÀTIC I MÚSIC
"En aquest any els mitjans de Madrid i els polítics han creat opinió, han creat rebuig, cap a tot allò que faci tuf a català"
FA UN ANY escrivia en aquestes pàgines, escrites abans que arribessin les eleccions del 21-D. I ho feia fent memòria de les moltes accions que generaven crispació amb l’excusa de parlar de Catalunya. Podíem remuntar-nos al transvasament i a l’Estatut del 2006 per fer memòria com al llarg dels anys des de Madrid certs partits han exercit la crispació electoralista amb Catalunya per tal de recollir un grapat de vots a Espanya. Aquelles eleccions del 21-D arribaven com conseqüència d’un article 155 de la Constitució que havia destituït un Govern legítim i escollit per la ciutadania de Catalunya a través del Parlament, i que havia sotmès l’administració catalana a les ordres de ministeris del govern espanyol. </br> SUPERADES les eleccions del 21-D el partit que havia tret més vots, Ciutadans, va intentar deslegitimar-les perquè la llei electoral no els afavoria i en una altra situació haurien guanyat i haurien evitat la majoria absoluta independentista. Obro parèntesi. Després de les eleccions d’Andalusia, Ciutadans opta a governar o a pactar amb el PP per governar i fer fora de la Junta el partit que va guanyar les eleccions, el PSOE. Tanco parèntesi. L’independentisme va tornar a guanyar a les urnes. 2.079.340 persones van votar opcions independentistes. A les eleccions de 2015 van ser 1.966.508. Malgrat això, el missatge era que l’independentisme anava de baixa. Però no. </br> VAM VEURE com s’impedia la investidura de Carles Puigdemont, de Jordi Sánchez, de Jordi Turull, cada un d’ells per un motiu. I quan vam tenir un president sense impediments de seguida es van treure piulades i altres textos seus, trets de context, per poder-lo qualificar de supremacista. Supremacista… paraula de moda des que el Molt Honorable Quim Torra va arribar al Palau de la Generalitat. Els de la Gürtel el titllaven de supremacista. Ciutadans també. Mentrestant, individus amb cara tapada i eines de tall es passejaven pel país, i encara es passegen, treient llaços grocs i amenaçant les persones que els penjaven o els defensaven. Mentrestant, individus gens supremacistes agredien i agredeixen persones per dur llaços grocs a sobre. I això no s’ha denunciat mai. </br> HEM TINGUT molt més que els dos minuts d’odi d’Orwell. Hem tingut ja més d’un any d’odi, d’odi des d’Espanya cap a Catalunya. Perquè en aquest any els mitjans de Madrid i els polítics han creat opinió, han creat rebuig, cap a tot allò que faci tuf a català. Per posar exemples, hem vist com Marcel Ortega guanyava la plaça de director titular de la banda municipal de Castelló i com el PP volia vetar-lo per les seves idees. Constitucionalistes. Hem vist com un diputat de Ciutadans es referia als “puñeteros” castells al Parlament. Ciutadans, que insisteix a parlar de “comandos separatistas” per referir-se als CDR, o PP, que parlen ja de Guerra Civil gratuïtament. Carregar contra Catalunya dona rèdit electoral a Andalusia. Es pot ser masclista, xenòfob i lo que calgui si, per sobre de tot, trinxes els catalans i crides ben alt: "¡Viva España!"
