HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"En morir el dictador es redactà la Constitució per acreditades personalitats jurídiques de diferents tendències. Els catalans la votàrem en referèndum esperançats, albirant un futur millor"
Recordo el dia que vaig votar la Constitució. Pel catalanisme representava un avenç. Aconseguíem poder usar la nostra llengua, exposar les idees lliurement i, sobretot, sortir de l’ostracisme polític que ens havia marcat des del moment de nàixer. A l’escola nacional cantàvem el “Cara el Sol”, i resàvem el parenostre. Ho trobàvem natural; allò era el que sempre havíem fet i no ens xocava gens; ben al contrari. Els xiquets quan feia fred portaven a l’escola un tronquet de llenya per escalfar-nos. Teníem una sol llibre enciclopèdic des dels 6 anys fins començar el batxillerat als 10, que servia per tots els cursos i matèries. Jugàvem al pati que se’n deia “recreo” i la senzillesa en el vestir era l’habitual; als pantalons i la camisa es remeiaven els esguerros amb pedaços; la majoria calçaven avarques fabricades amb restes de pneumàtics. Les sabates eren prohibitives excepte pels casaments o pels rics. Quan ja havia acabat l’estudi primari va arribar la llet en pols i el formatge d’Estats Units, gràcies als acords entre Eisenhower i Franco. Els escolars podien menjar formatge i beure llet cada dia. Espanya va necessitar vint-i-cinc anys per recuperar el PIB del 1936 per culpa del cop d’Estat i l’aixecament militar d’en Franco. En morir el dictador es redactà la Constitució per acreditades personalitats jurídiques de diferents tendències. Els catalans la votàrem en referèndum esperançats, albirant un futur millor. Als franquistes no els va agradar i molts com l’expresident Aznar s’hi oposaren frontalment. S’aprovà però hagué un error al nou ordre social; no es canviaren els alts càrrecs del règim anterior, com jutges, comandaments i alts funcionaris, ni tampoc es van demanar responsabilitats als tacats per delictes de sang. A més Franco s’havia tret de la màniga, sense consultar al poble, el restabliment de la monarquia borbònica. Vet aquí que els defensors actuals de la Constitució son aquells que hi votaren en contra o s’abstingueren. Aquest canvi té un evident sentit; amb els anys s’han adaptat els articles a la seva conveniència. I el TC, les elits judicials i l’alt funcionariat han estat al servei dels polítics de torn, quan així ha convingut. Aquesta manipulació fou denunciada quan per vies inconstitucionals van anorrear Estatut català, aprovat per les cambres i referendat pel poble. Com la justícia, pilar de la democràcia, pot sentenciar en contra de la voluntat popular, aprovada i referendada, segons la mateixa Constitució? I prosseguiren els desencerts quan Rajoy negà un pacte demanat dotzenes de vegades per Europa, Espanya i Catalunya. I, a més, impàvid, va resoldre judicialitzar la política amb jutges que ell nomenats. Avui tenim el govern català empresonat il·legalment i alguns membres en vaga de fam, com a conseqüència d’una catalanofòbia venuda des de la premsa madrilenya i alimentada des d’aquell govern irresponsable. I sumat a afers destructius que s’han produït, com els milers de milions d’euros que s’escapen anualment a paradisos fiscals, la corrupció generalitzada del PP, la vulnerabilitat judicial davant casos escandalosos d’actuacions sospitoses d’haver manipulat el poder, els interrogants sobre la Corona tan qüestionada, els màsters gratuïts concedits a polítics determinats, la manca de vigilància de les autoritats monetàries referides a les caixes i les concentracions bancàries, la descapitalització de la classe mitja, les obres inútils com Castor, seus judicials, aeroports, AVE, autopistes que han enriquit determinats empresaris o l’aplicació del 155. Tants enrenous fan pensar que la Constitució del 1978 resta obsoleta. L’actitud de canvi del PSOE serà combatuda sense remei i contundència. I mentre el camí que ha emprés Catalunya ja no té retorn, hi ha “fam de justícia” i el descrèdit d’Espanya va en augment.
