BIÒGRAFA DE FRANCESC MESTRE I NOÈ
"Este document pren ara, a les portes del centenari de la seua mort (2019), especial rellevància per a que pugue ser investigat pels estudiosos interessats"
LA FAMÍLIA Mestre i Menasanch, legatària i custòdia del ric Fons personal del membre de la Renaixença ebrenca Francesc Mestre i Noè, del qual destaca l’important epistolari que guardava i que el relacionava amb les principals personalitats del moment a nivell mundial, ha descobert el testament perdut d’una figura importantíssima en l’estudi del catalanisme ebrenc, com és Antoni Añón i Cortiella, el qual va morir el 9 de juliol de 1919, als 94 anys, en el seu domicili del carrer Major número 29 de Xerta, d’on era natural. Este document pren ara, a les portes del centenari de la seua mort (2019), especial rellevància per a que pugue ser investigat pels estudiosos que hi estiguen interessats, als quals els legataris l'ofereixen, per poder consultar tota la informació que necessiten. EL TESTAMENT està format per 8 pàgines manuscrites i és el 10è que va inscriure l’il·lustre catalanista durant els seus darrers 60 anys de vida. La troballa aporta llum de les relacions que tenia Añón amb la vil·la de Xerta i ens deixa una important documentació per a estudiar els inicis del catalanisme a les Terres de l’Ebre, juntament amb les cartes que Añón va enviar a Mestre i Noè al llarg de la seua vida i els articles, alguns publicats i altres, no, que també es conserven al Fons de Mestre i Noè. La nota biogràfica que va escriure Mestre i Noè a La Veu de Catalunya, el 1904; les cartes enviades per Mestre i Noè a Prat de la Riba, Sagarra de Siscar i altres, parlant d’Añón, i una sèrie de cançons populars inèdites sobre Xerta, escrites per Añón al voltant de 1894, mentre preparava conjuntament amb Mestre i Noè un llibret recopilatori de cançons tortosines, acaben de conformar este xicotet tresor que es conserva curosament per la família Mestre i Menasanch. EN EL TESTAMENT, Añón entrega diners al Convent de la Divina Providència de Figueres, on estava la seua germana. A part de les males relacions que Añón tenia amb l’Església de Xerta, que ja venien de la darrera guerra carlina, i que queden paleses en este important document, jo mateixa, com a biògrafa de Francesc Mestre i Noè, m’he posat en contacte amb l’Ajuntament de Xerta per a interessar-me sobre els 300 duros (1.500 pessetes) que Añón va donar al consistori d’esta població per a que, d’acord amb Francesc Mestre i Noè i altres catalanistes de Xerta o de fora, promogueren per espai de tres anys, a partir de la seua mort, el repartiment de llibres, fulletons, fulles, etc. i es donessin conferències per a despertar en los veïns l’afició a l’estudi de la història, literatura, llengua i geografia catalanes, com diu en el testament, per veure què és exactament el que es va fer i si hi ha documentació complementària en el seu arxiu. PERÒ QUI ERA, Antoni Añón i Cortiella? Fem un breu resum biogràfic: EL FARMACÈUTIC Antoni Añón i Cortiella, home d’il·lustració vasta i "patriarca del catalanisme", com l’anomenà l’insigne Guimerà, va nàixer a Xerta el 13 de juny de 1825. No va deixar mai de tindre present la seua ascendència aragonesa per part del seu pare, lo també farmacèutic de Xerta, Rafael Añón i Ximeno, de Calaceit. Però a diferència del seu iaio patern Valeri, també de Calaceit, Marianna, la seua iaia paterna, provenia de Tivissa. Així, en carta a Francesc Mestre i Noè el 1887 acaba dient: "NO ESTRANYI vostè que firmi a la castellana. Ho dec fer així per a no alterar la propietat del meu apellit aragonés." LOS IAIOS materns, Josep Cortiella i Marianna Giner, eren d’Horta de Sant Joan, i van tindre a la mare d’Añón, Rosa, a Xerta, on van anar a viure promptament. SEGUINT LOS PASSOS del seu pare, entre 1841 i 1844 estudià al Seminari i al col·legi d’Humanitats de Tortosa. Batxiller en filosofia el 1845 i Llicenciat en Farmàcia a Barcelona el 1850. El seu fort eren les assignatures de Química i Botànica, sense oblidar la Història farmacèutica. Va continuar amb la farmàcia de Xerta, anteriorment regentada pel seu pare, fins a la seua jubilació, el 1882. ALS 30 ANYS, Añón, serà el responsable de la fundació d’un Orfeó, format per quaranta hòmens a Xerta, una banda composta per una trentena de músics i una companyia amateur de teatre formada per més de cinquanta persones. Relacionat, per amistat, amb el musicòleg tortosí Felip Pedrell, en diverses ocasions estes obres anaven acompanyades de creacions originals del propi Pedrell que composava per a l’ocasió. Com a director de teatre, estrena l’obra: 'Tribulacions!', música expressa de Felip Pedrell. En 1887, commemorant la gran riuada de 1787, compongué en català-tortosí un Himne a tres parts, cantat per un cor compost d’hòmens, dones i minyons, amb lletra de Lluís Bernis. També produeix una composició musical amb la col·laboració de lluís Roca i Florejachs. ENTRA EN CONTACTE amb la científica catalanista Enriqueta Ferrús i Ribes quan esta es trasllada de menuda a viure a Xerta, el 1872, data en què el seu pare, Pere, entra a ocupar la plaça d’instrucció pública de primària. Antoni Añón viu solter a Xerta. S’afillarà a Enriqueta, ensenyant-li llatí, grec i llengües modernes, sobretot el francès, i l’animarà a formar part de les corals infantils que Añón iniciarà a Xerta i que oferiran cançons catalanes com Els Segadors i La Pastoreta, sempre dirigides i acompanyades a l’harmònium per ell mateix. LA CASA d’Añón tenia un estudi de parets reblertes de símbols patriòtics, amb estàtues de catalans il·lustres, mapes de Catalunya i una lleixa poblada de centenars de llibres que l’acreditaven de seguida de veritable bibliòfil català. Aquell estudi, que era per a ell un temple on s’hi rendia culte a Déu, al pròxim i a la pàtria, rebia la llum per un jardí, cuidat per ell mateix, en el que hi rumbejaven milionades de flors que embalumaven l’aire. En el jardí, Añón va ensenyar Enriqueta a cultivar i diferenciar les plantes medicinals que es transformaven en fórmules magistrals que ell a la vegada havia heretat del seu pare i que ara li passava a ella, la seua deixeble més fidel. Enriqueta va adquirir els rics coneixements de química, que després li permetrien capbussar-se en el mètode científic i inventar la “Tinta la Jibia” que després ella mateixa comercialitzarà convertint-se en la primera representant del feminisme ebrenc. El vincle creat entre ells dos, ja mai es trencarà durant tota la seua vida. Serà el seu mestre, amic, i confident, més íntim. APASSIONAT també de la història, Añón entra en el arxius municipals amb la força d’un cicló. Añón començarà a catalogar l’arxiu i a portar a la llum importantíssima informació de Xerta, població que havia patit tant durant la Guerra dels Segadors a mans de les tropes espanyoles. Remenant pel ric arxiu de la seua població natal i pels de la Corona d’Aragó i Reial Audiència de Barcelona, prova la filiació xertolina d’en Joan Sentís, bisbe de Barcelona, lloctinent i Capità general de Catalunya durant aquella convulsa època. AÑÓN ENTRA en contacte amb Francesc Mestre i Noè el 1887, degut al festeig i posterior casament d’este amb Enriqueta Ferrús i Ribes. El 1888 és un dels 2601 catalans que signa el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina, on es demana l’autonomia de Catalunya. En ell, es defensa la sobirania de la nació catalana enquadrada en un model confederal, on Catalunya ha de recuperar les llibertats perdudes. DELEGAT per la Unió Catalanista a la històrica Assemblea de 1892, que crea les Bases de Manresa, assistirà també a les assemblees de la Unió Catalanista de 1901 i 1904, així com a l’Assemblea de Tarragona de 1912. COL·LABORANT amb Francesc Mestre i Noè en el camp de la lingüística, el 1894 editen un llibret amb cançons típiques tortosines que reparteixen gratuïtament per la comarca, el qual prorrogarà amb el títol 'Quatre amistoses rahons al poble per a que cante en la llengua allò que sent' i el 1901 a través de Mestre entra en contacte amb Mossèn Alcover per ajudar-lo en la seua tasca filològica. PROVADA la lleialtat del poble de Xerta a Catalunya durant la Guerra del Segadors, lluita per a que desapareguen les paumes i la corona vergonyants de l’escut de la ciutat de Tortosa, atorgats injustament per Felip IV. Proporcionarà valuosa informació sobre els fets ocorreguts a l’Ebre durant la Guerra dels Segadors i de Successió, en els quals es demostrava que Tortosa havia estat fidel a Catalunya tenint també els seus màrtirs catalans. Añón aportarà dades molt rellevants sobre els màrtirs de 1640, ja que Xerta va ser una de les poblacions més afectades per les tropes castellanes. Ajudarà a Francesc Mestre i Noè al ser acusat de “Lesa Patria” amb articles ben punyents en el periòdic La Veu de Tortosa, fundat i dirigit per Mestre. Articles d’este període són: "Què vol dir catalanisme?" (La Veu de Tortosa n.1 - 1899) i "Les Paumes i la llegenda de l’escut de Tortosa" (La Veu de Tortosa n.8-1900). QUAN VA SER nomenat fill predilecte de Xerta l’any 1904, Mestre i Noè li rendeix homenatge amb una nota bibliogràfica a La Veu de Catalunya. Altres obres són: “Dos documents comentats prou i de sobra interessants per a que siguen coneguts de tot xertolí” (Tortosa, 1910) i “Fundació de la Parròquia de Xerta” (Tortosa, 1910). Un carrer de Xerta porta el seu nom.
