CANDIAT D'ERC-TORTOSA SÍ A L'ALCALDIA DE TORTOSA
"La nostra legislació en matèria de violència de gènere, que data de l’any 2003, ha estat pionera a Europa, però s’ha mostrat insuficient per protegir la víctima"
25-N. Una data que fa dies la podem percebre a les xarxes socials, als mitjans de comunicació, o en cartells penjats al carrer on veiem proclames, actes i notícies que fan referència al "dia contra la violència masclista ". Un dia que any rere any arriba sense haver-hi fet net, perquè malauradament seguim repetint i sentint les mateixes situacions. FA POCS DIES es feia públic que l'Hospital Clínic de Barcelona atén una víctima per violència de gènere al dia per agressió sexual, un 91,5% són dones, la majoria d'entre 18 i 25 anys; i fins al 31 d'octubre d’aquest any hi havien acudit 351 víctimes d'agressió sexual. Personalment aquest és un tema que no em ve de nou, ja que per la meva professió molts d'aquests casos també els acabem veient als jutjats on moltes de les dones valentes esperen per poder explicar l'horror pel qual han passat buscant justícia, però no totes tenen la mateixa sort. Moltes d'elles perquè segurament callen en silenci a casa seva per por i manca de determinació d'anar a un centre de salut i a una comissaria de policia a denunciar-ho. I això fa que el cas no arribi al jutjat. ALTRES NO HO FAN perquè han estat assassinades i ja mai més podran explicar la barbàrie per la qual van passar ni donar el seu testimoni, més enllà, dels minuts de silenci que es farà per elles o de fer créixer una maleïda llista de la qual la societat en general en som responsables i ens n'hem d'avergonyir. NO PODEM CALLAR ni estar passius davant d'aquestes situacions, la majoria de vegades normalitzades en l'àmbit laboral, d'oci o familiar, situacions que tenen lloc als nostres pobles i a les nostres ciutats i que es repeteixen contínuament. LA VIOLÈNCIA MASCLISTA és una xacra que no ens traurem de sobre si tota la societat, homes i dones, no som capaços de posar-hi remei, fet que passa per moltes derivades. L'educació és una d'elles, segurament la més important, i els valors que transmetem, fomentem i socialitzem. La nostra però, és una societat marcada per una cultura patriarcal que hem de ser capaços de superar i eliminar; i això exigeix tolerància zero! davant certes expressions, actituds i comportaments. A MÉS, com a societat, no podem equivocar-nos en la diagnosi del problema i de les seves conseqüències, i per tant, no es pot responsabilitzar la persona agredida. Encara sentim massa sovint com es pretén responsabilitzar una víctima d'agressió o violència sexual per la seva indumentària o pel grau d'alcohol que ha ingerit. Continuant així la perpetuació de l'esquema mental masclista que s’estén entre famílies i col·lectius com una actitud normalitzada. TAMBÉ CAL adaptar la norma penal a la realitat social actual, a fi d’evitar situacions com les que hem viscut amb el judici de La Manada, on la regulació del delicte, el que els juristes anomenen requisits per a la concurrència del tipus delictiu, que fa que la sentència, tot i considerar que les relacions no van ser consentides, conclogui que no hi va haver la violència necessària per considerar-ho una agressió sexual, qualificant la situació d’abús sexual. AQUESTA XACRA social i la necessitat urgent de fer-li front, no és exclusiva del nostre entorn, sinó que te caràcter universal, així recordem el polèmic cas ocorregut a Irlanda que va arribar en seu parlamentària per una resposta judicial escandalosa que deixava absolt l’agressor amb l’argument que la noia portava “tanga”. TOT I QUE la nostra legislació en matèria de violència de gènere, que data de l’any 2003, ha estat pionera a Europa, s’ha mostrat insuficient per protegir la víctima, ja que el número d’agressions van en augment i com abans hem dit només denuncien les valentes. És per això que haurem de millorar i modificar els protocols de protecció i d’actuació, amb l’objectiu que la denúncia de l’agressió patida, no sigui el resultat d’un acte d’heroïcitat. PERÒ NO tota la responsabilitat per acabar amb el problema recau sobre el legislador, els tribunals o la policia, sinó que és un problema del qual tots ens hem de fer responsables: Tota la societat, començant per les institucions públiques, ens hem de conjurar per aïllar i delatar els agressors. Tolerància Zero!!!!
