INFORMÀTIC I MÚSIC
"Els partits que volen treure del govern espanyol Pedro Sánchez han pensat més en Catalunya o en altres temes poc andalusos a l’hora de fer campanya"
EL MINISTRE Borrell va ser un ministre que va posar sobre la taula un pla hidrològic de l’Ebre que va posar en alerta la gent del territori. Anys més tard la societat ebrenca sortiria al carrer contra el pla d’Aznar i aquells socialistes que no es manifestaven contra Borrell ho feien contra Aznar i CiU. També va ser membre del PSOE dels GAL i va defensar els condemnats per terrorisme d’Estat, Vera i Barrionuevo. Borrell ens ha obsequiat amb perles contra l’independentisme, com quan va dir que calia "desinfectar" Catalunya en un míting del PSC a Sabadell. Alegria i aplaudiments per les paraules ocurrents, sense pensar en la gravetat d’aquest posicionament. Potser per això l’estimen tant els de SCC. EL MINISTRE que fa uns dies acusava un diputat d’ERC per escopir-lo, i que no ha demanat perdó perquè fins ara allò que s’ha vist és que d’escopinada no en va haver cap, ha estat multat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per haver-se venut accions d’Abengoa abans de la seva fallida, per utilitzar informació privilegiada. I no només això. També ha afirmat en una xerrada a la Universitat Complutense de Madrid que els Estats Units van ser independents sense tenir gaire història al darrere, excepte haver matat "quatre indis", i que ells tenen l’avantatge de tenir un sol idioma. HOM VEURIA normal que un ministre com Borrell, amb una dilatada carrera política, que no per això lloable, dimitís o fos apartat del seu càrrec. No sé si passarà en els moments seüents al dia en què escric això, però sí que puc afirmar que no serà una reacció immediata la seva dimissió ni la seva destitució. I això diu molt de la qualitat democràtica d’un país, la manca de reconeixement i assumpció dels errors per part dels polítics. En canvi, tenen a la presó preventivament uns polítics que van voler que la gent votés sobre el futur de Catalunya respecte d’Espanya. A ells no se’ls ha deixat passar una. Fins i tot l’encara ministre Borrell va fer befa el 2017 de l’empresonat Oriol Junqueras, per a satisfacció de Miquel Iceta i companyia. Una vergonya. LA VERITAT és que no volia escriure sobre el ministre, sinó sobre unes eleccions andaluses que d’andaluses n’han tingut poc. Els partits que volen treure del govern espanyol Pedro Sánchez han pensat més en Catalunya o en altres temes poc andalusos a l’hora de fer campanya. Perquè veure mítings de Rivera o Arrimadas i que no aparegués Catalunya ha estat impossible. Veure un bus de Ciutadans amb les cares d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Susanna Díaz i Pedro Sánchez afirmant que se’n riuen d’Espanya i dels espanyols, quan un d’ells és a la presó i l’altre a l’estranger acusats d’un delicte posat en dubte per molts experts i per la justícia de països europeus, és un exemple de la manipulació i crispació política que fomenta Ciutadans en campanya. I SI EL PROBLEMA català no és prou per fer campanya encara queda un tema més. A l’estil P. Tinto, “¡Gibraltar español!”.
