MILITANT DE LA CUP TORTOSA
"En aquesta guerra s'obri un nou camp de batalla contra el ressorgiment d'un nou feixisme que ens vol submises, oprimides, callades i a casa"
Recordo el 8 d'octubre d'aquest any quan anava cap a la feina escoltant la ràdio mentre conduïa. Als Matins de Catalunya Ràdio feien una crònica sobre l'acte celebrat un dia abans a Madrid pel partit ultradretà VOX. Si ja d'un principi la notícia em va indignar, el que va vindre després em va horroritzar. El tall de veu d'Alicia Rubio, membre del comitè executiu de VOX, comprometent-se a derogar la Llei integral contra la violència de gènere i la "supresión de organismos feministas radicales subvencionados " davant la gran ovació i l'entusiasme de les 10.000 persones que van omplir Vistalegre, semblava ser el tràiler de la nova temporada del Conte de la crida. Però això no acaba aquí, si teniu l'estómac d'investigar i esbrinar que pensa i proclama aquesta gent, us donareu de morros contra un perill que es pot convertir en realitat si no som capaces d'identificar-lo, posar-li i nom i aturar-lo. VOX, que us recordo van de la maneta de Ciutadans i del PP en nombroses manifestacions i reben els elogis dels seus líders com els de Pablo Casado, neguen l'existència del patriarcat com a sistema opressor i les violències i desigualtats que se'n deriven. S'autoproclamen ferms defensors de la família i la vida i combatents del que anomenen "la ideologia del gènere", la qual cosa es tradueix en què són antiavortistes, homòfobs, transfòbics..., és a dir, que promulguen l'odi vers les persones no heteronormatives i racialitzades, perquè, això també, són racistes i xenòfobs. Ara que els tenim identificats, posem-los nom. Umberto Eco en el seu assaig 'Contra el feixisme' enumerava 14 característiques o símptomes per a reconèixer el feixisme. Podem identificar unes quantes en el discurs de VOX com el culte a la tradició, el rebuig al modern, la por a la diferència i el control i repressió de la sexualitat, sobretot de la femenina. Ara que sabem qui són i amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, analitzem què és el que exactament neguen amb el seu discurs. Des de principi d'any hi ha hagut 21 feminicidis arreu dels Països Catalans. Estem parlant que les 21 dones que han estat assassinades, la majoria a mans de les seves parelles, ho han estat pel sol fet de ser dones. A Catalunya es denuncien dues agressions sexuals al dia, que no són el total d'agressions perpetrades, ja que la majoria no són denunciades. I això, solament és la conseqüència més brutal i esfereïdora de la violència estructural i sistèmica que patim les dones cada dia i en totes les esferes de la nostra vida. Patim violència perquè no tenim les mateixes oportunitats que els homes a l'hora d'autorealitzar-nos a la feina, als espais de militància, al llit..., patim violència perquè els nostres cossos son territori colonitzat sobre el qual es pot opinar, decidir i abusar, patim violència perquè tenim por de ser agredides, de ser violades o assassinades. A Europa una de cada tres dones ha patit violència física o sexual i la meitat ha patit assetjament. Com no hem de tenir por? Irantzu Varela, militant feminista, iniciava l'any 2016 una campanya per xarxes amb el lema #EstoEsUnaGuerra, perquè en una societat on la meitat de la seva població viu en por perquè pateix violència és una societat que no viu en una situació de pau. En aquesta guerra s'obri un nou camp de batalla contra el ressorgiment d'un nou feixisme que ens vol submises, oprimides, callades i a casa. Que vol enderrocar les petites i grans victòries del feminisme. Cal, per això, que les dones ens prenguem seriosament l'amenaça que representa l'augment del feixisme per a les nostres vides. Cal que aquesta nova ofensiva ens trobi empoderades, organitzades i al carrer. Cal que recollim el relleu de les dones partisanes i cabem la tomba on quedi enterrat el feixisme i totes les formes d'opressió i violència que limiten les nostres vides.
