HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"A Mas, Ortega, Homs i Rigau, el Tribunal de Comptes els ha castigat a pagar el cost del procés participatiu del 9N. Als responsables de Castor no els han castigat ni els han reclamat els diners "
Que Espanya és “un orgue de gats” queda ben clar quan els mitjans de comunicació van a més velocitat que les malignes intencions d’alguns rectors polítics o dirigents que poden canviar el futur de milions de persones. El que succeeix és que cada cop la injustícia i la maldat es van sofisticant per poder aconseguir els fins, si els beneficis s’ho valen, corrent, fins i tot, a més velocitat que el “whats App” o el “twitter”. Les conseqüències d’aquest “Orgue de gats” les paguem entre tots i la justícia actua quan pot, entenent que dins dels alts estaments jurídics, també existeixen esquirols que mouen la cua, disposen de molta agilitat, son saltimbanquis gairebé professionals que s’esmunyen quan cal servint-se de la ideologia per sobre de la pròpia llei. I així anem amb la suposada independència judicial! El Castor, que el tenim aquí a la vora, a la costa de l’Ebre, n’és un clar exemple. Ha costat mils de milions; algú, a bon segur, s’ha enriquit de l’execució del projecte. El Banc Europeu d’Inversions, donat el gran cost de l’obra, n’havia de fer un seguiment. També s’havia de redactar un estudi d’impacte ambiental. S’havien de portar a terme diferents mitjans reguladors per aconseguir el bon fi de l’obra, la proporcionalitat del cost de la inversió o la rendibilitat. Tots els seguiments es van obviar; no els calia sospesar; calia l’execució ràpida, fos com fos, per salvar els interessos d’Estat que estaven per sobre de tot. I a la fi el Castor és un exemple de com es reparteixen els diners públics entre les butxaques d’uns quants. Des del balcó de l’apartament que tinc a Alcanar, veig una gran torre metàl·lica quadrada inservible, que cada tarda hi vola un helicòpter, on s’hi han invertit diners a dojo i se’n segueixen invertint pel seu manteniment. L’obra està inservible i aturada i, un servidor, un contribuent més, l’he de pagar en el rebut corresponent del gas que necessito pel meu apartament situat a tres quilòmetres de la Ràpita. Tot els requisits els van saltar per l’aire però els responsables, els que van signar els documents de forma irresponsable, campen “a sus anchas” sense cap mena de responsabilitat; “un orgue de gats”, en definitiva, que paguen els dèbils de la societat amb el consum del gas. Uns se n’aprofiten i altres paguen! I vet aquí l’aberració jurídica que l’han traspassada a nivell de salvatjada venjativa contra els líders catalans, Mas, Ortega, Homs i Rigau als que el Tribunal de Comptes els ha castigat a pagar el cost del procés participatiu del 9N aprovat pel Parlament quan anteriorment el TSC els havia exonerat. El mateix Tribunal de Comptes no hi trobà cap irregularitat comptable però posen l’excusa que es va vulnerar la Constitució. Resulta irracional aquesta resolució quan el TC va declarar inconstitucional el 9N el 1915 i el referèndum es va celebrar l’any anterior. El mateix govern del PP el va declarar de “simulacro inútil y esteril”. Així es salten la llei, volent arruïnar les famílies dels acusats només per garantir la “Unidad de España”. Als responsables de Castor no els han castigat ni els han reclamat els diners que s’hi van esmerçar. Centenars d’obres inservibles i els diners malversats, com el palau de justícia de la Comunitat de Madrid, autopistes, aeroports, vies d’AVE, entre moltes, se’ls han reclamat retornar-los als polítics responsables? Conseqüentment fer-los pagar els diners que va costar el 9N quan el TSC els va absoldre és una aberració judicial i només es pot considerar com una acció de represàlia venjativa.
