EXREGIDOR DEL PSC DE TORTOSA I MEMBRE DE SCC A LES TERRES DE L'EBRE
"Crec que mai havia escrit un article tan personalista, però el cos em demanava fer-ho, i no, no sóc feixista"
FA MOLT DE TEMPS que escolto i sento com s’utilitza de manera molt lleugera la paraula “feixista”. El fet d’utilitzar-la d’una manera tan banal, em fa pensar que molts ho fan sense saber què vol dir i que, a l’ignorar-ho, no saben el mal que poden causar de vegades. EXPLICAR aquí què és el feixisme em portaria a escriure cinc pàgines, cosa que no faré. Sols els poso una introducció de la seva definició: “El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la volutat i l’acció...”. PERÒ els recomanaré la lectura de Primo Levi, químic italià, jueu, que amb vint-i-quatre anys es va unir a la milícia partisana contra l’exèrcit de la dictadura feixista de Benito Mussolini. A causa de la seua inexperiència va ésser capturat i, en declarar que era jueu, enviat al camp de concentració d’Auschwitz juntament amb 650 jueus italians més. Va ser rescatat per l’Exèrcit Roig, i va ser una de les 20 persones que va abandonar el camp en vida. Persona que sabia i coneixia què era el feixisme, i de qui els recomano la lectura de dues obres: “Si això és un home” i “La treva”. Potser llavors molts deixaran d’utilitzar aquesta paraula tant banalment. COM des de primer moment no he amagat mai la meua disconformitat de com s’ha portat el procés, sóc blanc per part d’alguns (per sort no de tothom) de l’insult fàcil. i molt habitualment em diuen que sóc d’extrema dreta i que sóc un feixista, sols perquè no penso el mateix que ells. I CLAR, un té el seu cor i els seus sentiments, i penso que sols des de la ignorància es pot insultar de forma lleugera, i evidentment des del desconeixement de la persona a la que s’insulta o menysprea, es diu aquests improperis. EL PRIMER COP va ser a través d’un digital de la nostra zona. No de manera directa, però sí de manera indirecta, m’ho van dir, "feixista". Passats quatre anys estic esperant que qui va escriure allò aixequi el telèfon i parli amb mi per conèixer-me de primera mà i rectificar aquelles paraules. DARRERAMENT, en un acte de presentació d’uns llibres a La Sénia, i a través de les xarxes socials (pel fet de ser membre de Societat Civil Catalana a les Terres de l’Ebre) m’ho sento a dir contínuament. A la Sénia, com tenia posibilita de resposta, vaig poder explicar-me. Però a les xarxes socials és més complicat. Són un camí molt fàcil per amagar-se (darrera l’insult). molts cops des de l’anonimat i sense donar la cara. I NO, SENYORS, no sóc un feixista. Sóc fill de famílies que van estar al cantó republicà per les circàmstancies i per convenciment. La família del meu pare va marxar cap a Barcelona on va sobreviure fins a la fi de la guerra; però no tots, ja que un dels meus oncles va morir en un camp de concentració alemany. La família de la meva mare es va refugiar en una finca de la Vall d’en Rubí (a Bítem); el meu avi era ferrer i la guerra el va enxampar amb sis fills i no va poder fer res més que refugiar-se i sobreviure; un dels fills va combatre dins de la lleva del biberó amb l’exèrcit republicà, per acabar refugiat en un camp al sud de França, en una platja. PERÒ SI els meus avantpassats no van demostrar-ho prou, que crec que sí, jo des de que tinc records he estat sempre una persona amb un pensament d’esquerres. Sent un marrec de vuit anys, vaig estar tota la tarda d’un diumenge esperant la sortida de Josep Tarradellas al balcó de la Generalitat. Sent un noi de dotze anys, vaig estar fins a les tres de la matinada esperant que el Cop d’Estat de l’any 1981 caigués. I podria seguir explicant mil i una batalles. Durant els anys 90 vaig treballar des del món veïnal, a través de l’Associació de Veïns de Remolins, per la gent del meu barri; sempre treballant per fer el millor per a tots. JA A L'ANY 99 decideixo entrar en política, com a militant del PSC. I si no ho havia fet abans, era simplement perquè em conec i, si no puc treballar amb plena dedicació, no entro a formar part d’un projecte, i ho vaig fer alliberat de certes obligacions: vaig creure que era el moment. Fa gairebé vint anys que des del projecte socialista treballo sempre per fer que la meua ciutat, Tortosa, sigui la millor, i també el meu poble, Catalunya. I no, senyors, no sóc feixista. HE TREBALLAT, treballo i treballaré per a que el meu poble, Catalunya, deixi enrere la divisió que des de fa molt temps viu. Jo sols vull el millor per a Catalunya, i per la meua ciutat, Tortosa. Vull que la meua gent visqui en Pau i que es deixin enrere les tenses situacions que des del 6 i 7 de setembre del 2017 hem viscut i vivim, a casa nostra. Perquè, al final, la divisió és entre el catalans. I si això m’ha de costar insults ho aguantaré, sí. Però no, jo no sóc feixista. CREC QUE MAI havia escrit un article tan personalista, però el cos em demanava fer-ho, i no, no sóc feixista.
