HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Són centenars de persones que col·loquen senyeres als cims de les muntanyes, a les seves propietats particulars al costat de les carreteres i llaços arreu del País"
ELS LLAÇOS GROCS són notícia a diari, com si fossin un fet transcendental a les vides de la gent de Catalunya. I s’han prodigat pels balcons, places, carrers i carreteres perquè una gran majoria de la ciutadania d’aquest País no està d’acord amb la injustícia de veure empresonats il·legalment els seus líders. No es pengen els llaços per ser independentistes; es pengen arreu i proliferen cada cop més pel fet de no alliberar-se els presos polítics. La indignació ha estat i és majúscula quan de forma partidista, sense diàleg, sense voluntat de solucionar el conflicte, el provocaren des del PP destruint la essència de l’Estatut aprovat, que ens ha portat a l’actual situació. Són centenars de persones que col·loquen senyeres als cims de les muntanyes, a les seves propietats particulars al costat de les carreteres i llaços arreu del País. Ho fan fora hores de treball, pagant els materials de la seva butxaca i amb mobilització espontània. I tot plegat és la resposta d’una indignació general de tal com s’han portat els afers polítics sense voluntat d’entendre el per què es produïa, i amb l’esperit d’imposició, de força i de repressió. CATALUNYA ja coneix com responen aquells que entenen que “la unidad de España” està per sobre de qualsevol altra consideració. Quan legalment s’havia aprovat el nou Estatut que podria acontentar els catalans, no van dubtar d’enderrocar-lo perquè actuant contra Catalunya guanyarien les eleccions a Espanya. I els jutges no dubtaren de donar-li suport perquè formaven part de les seves idees polítiques, sense tenir en compte que la voluntat popular dels parlaments corresponents i referendat, mai legalment el podien seccionar. Però ho feren perquè la seva ideologia estava per sobre de la justícia. Aplicaren la seva llei, com l’han continuat impartint sempre afavorint les seves idees polítiques i marginant la veritat que és el pilar fonamental de qualsevol democràcia. Juristes d’Espanya i d’Europa així ho reafirmen. I a més també adverteixen que no s’han respectat les garanties processals, com per exemple pel fet de ser aforats havien de ser jutjats pel TSJC, entre moltes altres irregularitats. Llarena ha perdut la imparcialitat i, per tot aquest cúmuls de fets, la indignació creix per moments. No pels sentiments de les persones sinó per la injustícia comesa. LA GUERRA ha aparegut quan Cs i també el PP volen fer creure a Espanya que els llaços representen els independentistes i la rebel·lia respecte a l’Estat. Saben que menteixen i sempre amb l’ànim final de destruir la nostra llengua i la nostra idiosincràsia com a poble. Qui més atacarà Catalunya, qui millor defensarà “el Valle de los Caídos” i les despulles del general opressor i dictador, serà el millor vist a Espanya, pretenent eixamplar els votants. Però el pitjor del cas és que mentre els qui els pengen ho fan posant les hores, la feina i els diners de la seva butxaca a cara descoberta i són dotzenes a cada poble, els que els despengen estan són bandes organitzades pagades, amb la cara tapada per no ser reconeguts, alguns dels quals formen part de les forces de l’ordre públic, i van armats amb ganivets de gran format i amb porres. QUE NO ES VULGUI fer creure a Espanya que els uns són com els altres! Uns manifesten la seva indignació per l’empresonament injust dels polítics i els altres, seguint ordres superiors, els arrenquen, peguen quan algú se’ls enfronta i destrueixen. Els alemanys i els italians tracten igual Hitler o Mussolini, com el PP i Cs, al general Franco? Vet aquí, doncs, nepotisme contra independentisme.
