INFORMÀTIC I MÚSIC
"Franco va ser un dictador i un assassí. Va perseguir les persones que eren republicanes, fins i tot religiosos i religioses. Durant quaranta anys no va practicar el perdó amb els perdedors"
A LA GIROLA de la catedral de Pamplona, just darrere de l’altar major, hi ha uns plafons explicant diferents èpoques històriques, relacionant-les amb el catolicisme. Un d’ells parla sobre els totalitarismes. Es mostra, al llarg del segle XX, la presència del marxisme-leninisme-comunisme i el nazisme. Es reflecteix la mort de Hitler i de Mussolini. I Franco? Franco hi apareix, però en l’apartat de governs espanyols en cada moment de la línia temporal. Com totalitarisme no hi apareix pas. També apareix en l’apartat de conflictes bèlics, en què es mostra el període de la Guerra Civil i es destaca la victòria del dictador. Franco no era un dictador totalitari, segons aquesta infografia. AQUEST MES d’agost, en una visita a la basílica del Pilar de Saragossa, hi havia un grup de turistes. Jo intentava fer una fotografia d’una de les cúpules. Al costat tenia una parella de persones del grup que s’havien quedat aturats i parlaven amb un sacerdot del grup, de certa edat ja, amb qui parlaven, crec, de les bombes que hi ha penjades en una de les columnes del temple. Aquestes bombes recorden un bombardeig de la Guerra Civil, en què van caure tres bombes sobre el Pilar i no van esclatar. El sacerdot donava explicacions a la parella i va començar-los a parlar del franquisme. No vaig poder evitar parar l’orella. Els explicava com en aquells temps qui era catòlic era normal que fos franquista, per la persecució de la gent religiosa. Els explicava que Franco no va ser tan dolent, que va ser un dirigent dur però que no era tan dolent, i gairebé com anècdota va parlar dels darrers executats del franquisme, per pertinença a ETA, com si no hagués hagut cap execució més en quatre dècades. No vaig poder evitar entrar a la conversa. Vaig demanar perdó per ser tan maleducat, però no vaig poder evitar respondre l’explicació del sacerdot. Franco va ser un dictador i un assassí. Va perseguir les persones que eren republicanes, fins i tot religiosos i religioses. Durant quaranta anys no va practicar el perdó amb els perdedors. Va simpatitzar amb Hitler i Mussolini, i va col·laborar amb ells a la II Guerra Mundial. El seu exèrcit, a mesura que avançava la Guerra, es dedicava a violar, matar i saquejar. Però, tot i això, la resposta va ser que si els republicans mataven sublevats, aquells havien de respondre. Tota una lliçó de valors cristians. No va poder respondre, però, com casa això amb els manaments de la Llei de Déu ni tampoc com, un cop guanyador, no va perdonar com bon cristià. Vaig tornar a demanar perdó per ser maleducat i vaig marxar. I el grup també, segur que rebent una altra dosi d’història franquista… NO ENS estranyem doncs, que Marhuenda, militars i altres ens presentin Franco com un salvador de la pàtria i no com el sublevat que va dur Espanya a la Guerra Civil, instaurant un règim feixista. Si ho fa també l’Església…
