HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Des d’ara “fer un Tortosa” haurà de ser habitual per contrarestar els nefastos provocadors"
El president Quim Torra ha usat el que ja alguns en diuen, “fer un Tortosa”, recordant el menyspreament que la gent de les Terres de l’Ebre va obsequiar a la Sra. Arrimades en la seva visita a la capital de l’Ebre. Dies anteriors en veure-la passejar en aire provocatiu per un carrer d’una població de la Costa Brava, acompanyada de la seva plana major, fou renyada per un veí i en contestar-li, també altres, s’hi afegiren. Totes les televisions espanyoles ho van reproduir en portada. Va ser un acte ben premeditat i preparat que ella el va magnificar provocant un escàndol per justificar la violència inexistent de l’independentisme. “Fer un Tortosa” pot ser la resposta, en veure que la Sra. Arrimades desitja armar enrenous passejant per transitades places i carrers de les nostres ciutats per escandalitzar i reproduir-ho davant la televisió, pretenent demostrar a la resta d’Espanya la suposada intolerància dels catalans. Ella, amb llengua descarada, amb atacs als presos polítics, i el que representa la essència del País, surt a provocar i incitar aversió arreu d’Espanya contra els catalans. A Tortosa, vista la seva manera d’actuar, la gent del carrer, se li van girar de cul. Vet aquí la gran befa per una personatge nefasta, que pretén destruir la convivència ciutadana i la idiosincràsia dels catalans, amb sentit uniformitzant d’Espanya, començant per la llengua, els costums i les tradicions. No se’n val a parlar dels pares; però ella, filla d’un policia franquista, que va venir a Catalunya a torturar aquells que no seguien els desitjos d’en Franco, des de la democràcia fa el mateix. La ràbia li emergeix del seu sí; va ser ensenyada per la família i així actua, no torturant físicament, sinó provocant i insultant “democràticament”. I ve al cas comparar les diferents vares de mesurar de la justícia espanyola. Colles de nostàlgics franquistes, gent d’extrema dreta, amb rostres tapats, esguerren i cremen llaços i creus grogues que son distintius que s’exhibeixen per la disconformitat amb la presó dels dirigents polítics acusats com a criminals. Indesitjables que peguen amb pals, amenacen amb ganivets i insulten a persones, els jutges no els castiguen. Tampoc els que el dia 1-O, comanats per un coronel que només entén la justícia del garrot, van ferir centenars d’avis i persones que anaven a votar, a cops de porra, amb gasos lacrimògens i amb escopetes de bales de goma. Aquests actuants, suposadament no per voluntat pròpia, sinó per les ordres rebudes de la vicepresidenta Sáez de Santamaria i els seus sicaris, foren condecorats per haver repartit llenya “a tord i a dret”. Aquella frase de “a por ellos” se la condecora. Els que defensen la llibertat i la llibertat igual per tothom, son jutjats, castigats i anorreats. Una bandera catalana amb l’estrella o un llaç groc resulta ser un insult i una bandera no constitucional exhibida per pertorbadors de la pau social, armats amb garrots, se’ls qualifica com herois per les televisions espanyoles i alguns jutges els absolen abans d’entrar als jutjats. Des d’ara “fer un Tortosa” haurà de ser habitual per contrarestar els nefastos provocadors. El dia 17, aniversari dels atemptats terroristes, si el major Trapero i el conseller Forn, que amb la seva ràpida i eficaç actuació tantes morts van evitar, no se’ls convida entre les autoritats, caldrà “fer un Tortosa”, als màxims representants, sigui el president del govern o el rei d’Espanya que, encara avui, no s’ha retractat del discurs televisiu del 3-O. Només cercant concòrdia, restablint ponts, cercant voluntats i conseqüentment alliberant els presos polítics tancats injustament, trobarem la pau.
