PERIODISTA
"Després de tants i tants 11-S, del 9-N, de l’1-O, del 155 i del 21-D, ara el que es porta en política catalana és ‘fer un Tortosa’"
Entre l’independentisme ha fet una certa fortuna l’expressió ‘fer un Tortosa’. La frase fa referència al tipus de rebuda que els tortosins van dispensar a Inés Arrimadas, ara que la líder de Ciutadans va visitar la Festa del Renaixement. Només van anar a rebre-la alguns militants i simpatitzants del partit, i Arrimadas va poder passejar pel nucli antic sense incidents. En canvi, els independentistes van preferir anar a veure Quim Torra, que gairebé a la mateixa hora arribava a Tortosa per conèixer també el Renaixement. De fet, el mateix president de la Generalitat deia el 3 d’agost que “la millor resposta a Pablo Casado és fer-li un Tortosa”. És a dir, “màxima indiferència” perquè el president del PP havia exigit al nou govern del PSOE un altre 155, ampliat a TV3 i contra l’adoctrinament escolar. Personalment, com a tortosí no em fa gens de gràcia que el president del meu país utilitze el nom de la meua ciutat com a sinònim d’ignorar algú, per molt que tampoc no comparteixo la gran, la immensa majoria de les idees de Casado. Preferiria que la frase ‘fer un Tortosa’, pronunciada pel president de la Generalitat, es referís a alguna acció positiva i constructiva en benefici d’alguna altre ciutat o algun altre territori del país. Per exemple, a partir de la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre. O per alguna inversió en favor de l’equilibri territorial. O per la construcció del nou hospital de Tortosa. O pel pont que fa anys que s’espera entre Remolins i Jesús. ‘Fer un Tortosa’ també podria ser la retirada del monument franquista, el més gran de Catalunya, posats a demanar una actuació més econòmica però igual de simbòlica. Tot això de ‘fer un Tortosa’ m’ha fet pensar en què fa gairebé 14 anys va haver-hi una altra població de l’Ebre que va acabar protagonitzant una altra expressió d’alta política a Catalunya. El 2004, Josep-Lluís Carod-Rovira va encunyar la frase ‘fer un Miravet’, per denominar les cimeres de partits que van servir per impulsar el nou Estatut. L’origen de l’expressió va ser la trobada que va fer-se al castell de Miravet el 12 de novembre del 2004, per pactar les normes de joc del que havia de ser el nou Estatut, el mateix que va quedar retallat amb la trista sentència del 2010. Recordo aquella cimera de Miravet. Davant de la muralla del castell templer, amb les espectaculars vistes del riu Ebre de fons, els periodistes vam poder retratar el president Pasqual Maragall amb els líders de tots els partits amb representació al Parlament. A la dreta de Maragall hi havia Joan Saura (ICV-EUiA), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Manuela de Madre (PSC). A la seua esquerra, Artur Mas (CiU) i Josep Piqué (PP). A Miravet van consensuar que l’assoliment d’un nou sistema de finançament per a Catalunya havia de ser el tema estrella de la reforma estatutària. Però el que més em va agradar va ser el punt quart de la Declaració de Miravet: “El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d’acord en reunions de treball com la celebrada avui a Miravet”. El mateix Maragall va afirmar que Miravet esdevenia “el bressol del nou Estatut”. A Miravet, aquell llunyà novembre del 2004, els cinc grups del Parlament van afirmar que volien avançar junts cap al nou marc de relació de Catalunya amb Espanya. De fet, convidaven el poble de Catalunya “a assumir el nou Estatut com l’instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu”, tot adequant el vell estatut del 1979 “a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels de futur”. Per això, durant el procés de negociació i redacció de l’Estatut, l’expressió ‘fer un Miravet’ va utilitzar-se sempre que els calia tornar a reunir els grups polítics al Parlament. Però després de la sentència del Tribunal Constitucional i tot el que ja sabem que ha passat des del 2010, sembla que ja pocs recorden el veritable significat del que volia dir ‘fer un Miravet’. Després de tants i tants 11-S, del 9-N, de l’1-O, del 155 i del 21-D, ara el que es porta en política catalana és ‘fer un Tortosa’. Pos què cutre.
