HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
" Lladres, violadors i criminals estan lliures sense presó i els nostres polítics, amb afany de revenja per no deixar-los parlar i obligar-los a convocar un referèndum, estan empresonats injustament "
Reconquerir un territori perdut és el que es deu referir l’actual president del PP, Pablo Casado, referent a Catalunya. Suposo que ho entén en sentit polític ja que el seu partit ha quedat relegat a la darrera força i gairebé a ser un partit extraparlamentari. Si, en canvi ho entén, en sentit reconqueridor i guerrer com normalment s’usa l’expressió de recuperar els territoris perduts i que han passat a mans d’altres, seguirà la quimera de “a por ellos”. El primer és raonable que cadascú vulgui recuperar els vots perduts i que passaren integrament a Cs en les darreres eleccions al Parlament. El segon seria prosseguir la política d’en Rajoy de no escoltar, no voler dialogar, imposar el seu criteri, provocar, i quan l’enuig puja de to i la confrontació cercada s’ha aconseguit, és el moment de judicialitzar la política, coartar, imputar i empresonar els líders. Casado no ho tindrà gens fàcil al seu partit. La corrupció se’l menja pels quatre punts cardinals i ell mateix està implicat en haver-li concedit uns títols universitaris que, segons hom diu, mai no va realitzar, com era habitual entre les joves promeses del PP i, els no tan cadells, com la expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cifuentes. Però malgrat les dificultats internes, més l’haver de competir amb Alberto Ribera que ocupa el mateix espai polític, i amb Pedro Sánchez que li ha restringit un gran nombre de vots, suposo que haurà d’emprar unes directrius polítiques vers Catalunya, com a territori a “reconquerir”. Dues formes, doncs, que Casado pot usar políticament a Catalunya. La primera la correcta, la seriosa i la raonable, seria la de tendir ponts, afluixar la corda i allunyar-se de la confrontació. La segona provocaria incrementar l’independentisme, i la de seguir tensant la situació fins que es xafés definitivament. Des del meu punt de vista, malgrat la aversió prodigada des de la premsa i els polítics, entre l’electorat espanyol contra Catalunya, caldrà que PP, PSOE i Cs, no reincideixin en fer passar el Corredor del Mediterrani per Madrid, paralitzar les obres públiques del nostre territori, no invertir el que cal per desenvolupar la nostra economia, restringir els recursos, atacar el català com a idioma propi del País o tenir dues de vares de mesurar judicials entre aquells violents d’extrema dreta, que ataquen amb cops de puny i avalots violents, i els pacífics CDR que son perseguits i castigats. Amb mesures de correcció i prudència poden alliberar la tensió entre l’independentisme, avui molt fort i majoritari, malgrat que ells es creguin el contrari. Pedro Sánchez quan estava a l’oposició també va dir barbaritats, com les de Casado amb voluntat d’endurir el codi penal contra el sobiranisme. Potser si arribava al poder, com el socialista, hauria de mesurar les paraules i actuar en conseqüència. Comença un nou moment en el qual cal alliberar els presos polítics culpats com a banda criminal, quan únicament van convocar un referèndum per conèixer la voluntat del poble. Lladres, violadors i criminals estan lliures sense presó i els nostres polítics, amb afany de revenja per no deixar-los parlar i obligar-los a convocar un referèndum, estan empresonats injustament com a criminals. A Espanya s’han perdut les formes. Tot el món judicial europeu s’expressa contràriament als jutges i fiscals espanyols que ja havien advertit que calia dialogar i no judicialitzar la política però un cop han disposat dels recursos sobre la taula han obrat políticament i no aplicant les correctes lleis. Per tant no es tracta de conquerir el territori català. Cal seduir, cal dialogar i alliberar el presos polítics.
