HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"A l’Estat li resultarà difícil poder canviar les estructures polítiques i judicials heretades del franquisme i de l’autoritarisme "
La política tradicional espanyola trontolla. L’espanyolisme franquista i autoritari no entén que l’Estat monolític del segle XIX està querat per l’interior. Tot és culpa d’aquell Rajoy que només mirant-se el seu melic, sentint-se alabat i aplaudit pels seus ministres i la seva gent, els destituïa quan equivocaven la seva actuació, que ell mateix els havia ordenat. Irremissiblement ha caigut, i ha reeixit el president Sánchez encara que no per motius propis. Les continuades equivocacions del no fer res, la corrupció, la incompetència, l’immobilisme i la manca de diàleg amb el motor econòmic d’Espanya que fou, és i serà Catalunya, l’han enderrocat. I la conseqüència de la política autodestructiva ha portat a que el cadàver de Franco sigui retirat del nefast monument feixista, vergonya d’Europa, que va aixecar amb milers d’obrers condemnats pel pecat de ser republicans. I, també, que la monarquia borbònica tingui les hores comptades amb tantes equivocacions i maquinacions sorgides per haver nascut amb la sang blava, rehabilitada per l’autocràcia franquista, sense haver consultat si el poble la desitjava o no. Tot plegat forma la massa del ranci pensament dels nacionalistes espanyols que res volen canviar i pretenen mantenir les estructures del passat; latifundis improductius, gent a l’atur, els rics cada dia més milionaris i per l’altre costat es van destruint les classes mitjanes, empobrint-se, i aturats i treballadors mal pagats, siguin desnonats de la seva vivenda per manca de recursos. Sánchez no ens agradava i fou un mal menor davant la inoperància i irresponsabilitat rajoniana. Però també és veritat que amb el nou president s’obren noves perspectives, maneres de fer i actituds més democràtiques. I amb el president Sánchez s’han apropat a les presons catalanes els polítics engarjolats indecentment i injusta. Els catalans, els independentistes tots, i molts unionistes demòcrates també, estem contents. Mai, quan jutges i fiscals, van advertir que existia un problema polític entre Catalunya i Espanya, Rajoy els havia de “passar la pilota” al seu terreny. La política s’ha d’arreglar políticament i mai judicialment. Amb Rajoy els presos polítics mai s’haurien traslladat a Catalunya. I vet aquí que PP i Cs es queixen del seu trasllat mantenint les postures de les continuïtats franquistes de la venjança contra aquells que amb voluntat de diàleg, amb propostes continuades i pacíficament pretenien solucionar la discòrdia plantejada per l’anul·lació de l’Estatut aprovat el 2006. Amb Sánchez s’han portat els presos a Catalunya per haver-los empresonat injustament, amb proves falses, amb relats periodístics i amb atestats policials inventats, acusats de rebel·lió i amb voluntat d’escarment. Conseqüentment s’han d’alliberar immediatament. Sabem que tard o d’hora la justícia europea obraria en conseqüència i, amb l’augment del descrèdit que dia rere dia Espanya es va creant arreu del món, trauria els presos polítics de les reixes. Però fer-los patir a ells, a les seves famílies, i provocar el poble català amb les decisions judicials de revenja, es tan injust com innecessari. Cal alliberar-los sense cap mena de discussió i tot seguit, en profit de catalans i espanyols. Amb el nou govern, Catalunya i Espanya podran dialogar i arribar a nous acords. S’hauran de adreçar els molts problemes creats per la inoperància de Rajoy que ha fet avançar la gent de Catalunya vers noves rutes que ens han de portar a la llibertat nacional. La negativitat continuada ens ha abocat on ara estem. A l’Estat li resultarà difícil poder canviar les estructures polítiques i judicials heretades del franquisme i de l’autoritarisme però en haver arribat on som, tampoc Catalunya pot tirar enrere. Els camins estan traçats i hem d’avançar en acords favorables per ambdues parts i, abans de res, alliberant els presos polítics.
